diumenge, 1 de juny del 2014

Cursa de Muntanya de Banyoles


En un principi aquesta cursa m'havia mentalitzat de fer la de 21km, però un canvi a l'entrenament tot preparant la cursa del 22 de juny a Vitoria va fer que canviés d'opinió i acabés fent la de 14.

M'agrada anar amb temps a les curses, és un fet, tot i així entre que arribes, aparques, reculls dorsal i altres necessitats se't passa el moment d'espera volant.

Tot just arribar a Banyoles he anat a buscar el dorsal i la samarreta, just entrar al club esportiu m'hi he trobat l'Albert Junco esperant a un seu company que estava al WC.

Un cop amb el dorsal, samarreta i bossa de regals, he anat al lavabo, allà fent cua m'hi he trobat a en Tapi, ell si que faria la de 21.

Entre pitos i flautes i deixar la bossa de roba al guardarroba ens hem posicionat a la sortida, m'havia estudiat el recorregut i volia sortir a ritme els 3 primers km per després dosificar al tros de muntanya, i quan hi ha dies que la cosa no funciona, doncs no funciona.

Ha sigut una cursa de menys, a molt menys.

Els 3 primers km rodejant l'estany a un temps inferior als 5' els he fet perfecte però ja quan hem creuat la carretera de Mieres per enfilar-nos a la 1a pujada he vist de seguida que la cosa no funcionava, no tirava absolutament gens, ni a peu, em costava fer una passa darrera l'altra... uff.. ha sigut el moment, i no portavem ni 1/3 de la cursa de dir que avui nanai i que a fer el que es pugui...

El fet d'haver-me mirat el recorregut sabia que les pujades podien ser dretes però no molt llargues, fet que m'ha tranquilitzat.

A l'arribar al 1r avituallament parada curta i seguim cap, ara tocava una mica de baixada fins a tornar a creuar la carretera de Mieres.

Aquí començava la segona pujada, de pista, xino xano.. al meu ritme, quan de cop un voluntari m'indica que és cap a l'esquerra, una paret bastant vertical coronada per una corda per ajudar-nos a acabar de pujar del tot, ostia com mola he pensat!! per fi podré tirar de braços i no de cames.. haha il·lús.. només eren 3 metres de corda...

El corriol dret continuava pujant i pujant, sentia gent darrera meu respirant, he decidit deixar-los passar... però no m'esperava que fossin 15 persones!!! ostiaa!!

Un cop a dalt, he arribat a una mini esplanada de 2m² on no hi veia la sortida, però a la dreta hi havien unes roques que amb la mateixa inclinació del corriol de pujada, baixaven... així que cul a la llosa i anar patinant per iniciar el descens, que es convertia de nou en corriol i acabava.. de nou també... amb un tall de cordes per baixar!! Espectacular!!

Aquí s'ha format un tap molt i molt considerable, una noia s'ha bloquejat i li ha entrat la por dient que no podia, que es faria mal... i mentrestant la cua s'anava fent més llarga. A mi, doncs bé, a descansar, tot i que no m'agradava del tot perquè després arrancar de nou em costaria el doble.

A la que ha arribat el meu torn, recordant els petits rappels que vaig fer de petit, he baixat molt ràpid, llàstima que fos tant curt!!

Vinga, toca córrer de nou i anem un grup de 3, un voluntari ens anima i ens diu que hi ha més talls de corda de baixada, no sé si creure-me'l perquè fa un somriure sospitòs, no sé si ho deia per enganyar a les noies que corrien amb mi.

Doncs no s'equivocava, efectivament, dos nous talls.. que bé he pensat!! que malament he pensat... la noia bloquejada seguia al davant així que tap brutal de nou i a esperar torn, moment d'agafar-s'ho amb filosofia i esperar, el temps ja no importava... quan em toca a mi, novament disfrutant com un senglar..

Rodejem l'estany i ens apropem a l'últim pic, la noia del davant em pregunta si anem bé i si la vull passar, si a la primera pregunta, no a la segona.

Ultim corriol dret, les sensacions milloren respecte al primer tram de cursa, a veure si he de fer 12km d'escalfament a la propera... Al veure que ja no queda tant decideixo apretar el que pugui, m'he d'exprimir i notar com em noto, així que començo a agafar velocitat a la baixada i a l'ultim tram pla on he pogut avançar uns 5 corredors, entrant a meta amb un temps total de 1h25min.

Afrontant l'ultim tram

A l'entrar diuen el meu nom, SÓC FAMOS!!! ... no... és que m'han llegit el dorsal.. merda...

Vaig cap a l'avituallament final, on només hi faltava un entrepa, però hi havia de tot, coques, magdalenes, fruita.. carai quin luju.

Mentrestant arriba l'Arnau Julià que finalment queda 2n de la prova de 21kms.. em presento ja que haviem parlat per twitter els ultims dies.

M'acosto al parc de la Draga on arriba la gent i m'hi trobo a l'Anna i a l'Andrei, avui l'Anna no ha corregut per malaltia, i això que en tenia unes ganes enormes ja que corria a casa.

Veig en Tapi que arriba de lluny, l'animo, VINGA TAPI! i l'Andrei se m'hi suma.. però li diu VINGA TOPI!! hahaha... collons d'Andrei..

Finalment i abans de marxar em despedeixo de l'Andrei i l'Anna que tenen una barbacoa (per variar) i de l'Arnau Julià amb el qual parlem unca mica de Zegama ja que és la setmana següent i jo estaré allà animant.

Com a recorregut m'ha encantat, potser de les millors fetes fins el moment, un tarreny variat, els 4 trams de cordes espectaculars però, com a sensacions tot el contrari, hi ha dies i dies i no es pot tenir tot, l'únic que puc fer es agafar-m'ho bé ja que m'haurà servit per acumular experiència, kms, i desnivell.






2 comentaris:

  1. Jaja a mi això dels taps a la muntanya em posa dels nervis, visca l'asfalt ;)

    ResponElimina
  2. Hola Ernest! Sóc l'Andrea de She Runs! Aquest es el meu Blog d'Il.lustració... ;)
    He acabat fatal la 1/2 de Banyoles, però per sort, m'han tocat unes bambes Salomon en el sorteig!!! Així, adéu mala cara i males sensacions!!! :D

    ResponElimina