Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursa. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 d’abril del 2014

Cursa de Bombers de Girona


Una setmana abans del diumenge de la cursa vaig estar controlant el temps que possiblement faria el dia 30, tots els models donaven pluja, alguns dies més, alguns menys però en cap sortia que no plouria.
Vaig estar controlant-lo fins que era inevitable i semblava que seria una cursa passada per aigua...

Abans d'això però, ja feia dies que amb la meva germana ens hi haviem apuntat, així que teniem dorsals baixos, el 29 i el 30, i aprofitant que teniem clar que hi participariem, unes tres setmanes abans vam anar a fer el recorregut. Em conec el tarreny per on aniria la cursa com casa meva, si surto a entrenar sol ho faig per aquí, ja que està al costat de casa, i també van ser molts els anys que ho recorria en btt.
Li vaig ensenyar tots els llocs per on correriem, les pujades i quan quedava de cada pujada. És doncs una petita ajuda per saber on pots apretar i on has de ser més conservador.

Finalment, a la cursa també s'hi va apuntar en Robert, venia de fer la Marató de Barcelona i volia provar com es notava, segons li responguessin les cames veuria quina cursa faria.

El diumenge dia 30 vaig passar a buscar a la meva germana a les 9:15h i a en Robert a les 9:20h sota una pluja constant i que no parava, abans de baixar del cotxe vaig fer un cop d'ull al radar i tot indicava que no duraria gaire, la progressió de la pluja s'endinsava cap a l'oest i deixava lliure Girona.

De camí al Parc de Bombers, en Robert va comentar que no sortissim plovent, és veritat que és molt molest sortir ja moll, però jo tenia ganes i estava disposat a sortir igualment.
Vam anar a recollir el dorsal, tot posat en una bossa del Wala on també hi havia el Buff de record i un descompte del 10% per comprar al Wala.

Allà també hi vam deixar el nostre gra de sorra participant en el gran recapte d'aliments, llet, arròs, farina....


                                     
De tornada al cotxe per canviar-nos definitivament, vaig veure com en Dani s'acostava cap a la zona dels dorsals, el vaig cridar i ens vam saludar. A l'arribar al cotxe ja no plovia i amb samarreta curta no feia gens de fred, així que la meva germana també va córrer amb màniga curta, tinguent en compte que hi hauria pujades va ser un encert.

Ens vam posicionar a la sortida, una mica endavant per no quedar atrapat dins d'un grup més lent, va ser allà on en vaig trobar a un altre Robert, company d'entrenament de TR Running-Esports Parra, xerrant abans de la sortida vaig comentar a veure si podia baixar de 55minuts, això implicava una mitjana de 5min/km, però tinguent en compte la pujada a St. Roc volia dir que en pla havia d'anar per sota de 5, cosa que encara no havia fet mai, durant una estona "tant" llarga.


A pocs moments del "bossinassut" de sortida, curiosament en Dani es gira i ens donem la última salutació abans de començar a córrer, a l'esquerra també veig a en Lluís Zúñiga i a en Jordi Rabionet de TR Running-Esports Parra a punt de començar.



Segons la ruta al Wikiloc els primers 4km serien planers i en carretera ample, la tàctica era posicionar-me i començar a trobar un ritme còmode però al km2 canvi de recorregut, on enfilem una pista que es transforma posteriorment en corriol atravessant unes tres o quatre vegades una riera, saltant de pilona en pilona per no mullar-nos.
Això fa impossible seguir el ritme agafat durant els dos primers kms, corriol.. gent.. toca anar en fila india darrera de la gent i esperar a que sortim novament a pista ampla, ja casi a tocar Aiguaviva.

Al km 3,5 sortim del bosc i del corriol però, aquí ja comença una mica de pujada i per tant el ritme continua igual, continuo durant 1 km al costat d'un home amb una samarreta lila amb la senyera i arribem junts a la primera pujada a St.Roc, prohibit caminar, poc a poc enfilo serpentejant la pujada, i veig com un darrera l'altre els corredors comencen a caminar, els vaig avançant molt lentament, el de la samarreta lila ja ni el veig, s'ha quedat darrera meu, quan finalment arribem al prat de gespa de dalt, una mica de baixada apretant el ritme però alhora recuperant forces, encara queda la segona pujada a St.Roc, aquesta més suau però constant, continuo avançant gent, tot i que aquí la majoria corre i ja no camina tant.

Al final de la pujada, el primer avituallament, sóm al km5.
No agafo aigua ni res, segueixo corrent, tot i que agraeixo als voluntaris la seva tasca.


Arribem a la llarga i asfaltada baixada, aquí toca apretar el ritme però sense caure a l'sprint, ja que un cop finalitzada la baixada encara quedarien uns 3,5km i s'havia de mantenir el ritme. Aquí em poso a 4:17min/km.... si corrés així en pla........... eeeehh que me'n dieu!!!!? (tot arribarà!)

A la baixada se m'enganxa un noi molt alt, el qual va al meu ritme, va dos pams per darrera meu i no es desenganxa de mi, penso, en fi... qui estigui millor ja tirarà més quan encarem les rectes finals.

Arribem al final de la baixada i continuem anant junts, abandonem el tram de carril bici, girem 90 graus a l'esquerra i enfilem la carretera de Vilablareix, miro el crono i estic rondant els 4:40min/km i les sensacions són prou bones, així que mantenc aquest ritme... Noto que el noi es queda enrera i això em dóna ànims, a l'horitzó, una noia amb la samarreta de TR Running, just passar el pont de l'autopista l'avanço, i segueixo amb ritme inferior a 5min/km.

Aixeco la vista i OJU!! que venia un cotxe... merda.. em fa canviar de carril, ja estem arribant al pavelló quan visualitzo una parella cada cop més aprop, ella també amb la samarreta de TR, quina gràcia i il·lusió fa veure gent amb la samarreta de TR Running, tot i que no les coneixia, però si que entreno amb una part d'ells.
Tardo en acostar-m'hi però finalment els avanço a l'alçada de la gasolinera del BonPreu, és hora d'apretar una mica més, costa però acabo passant novament a un parell de corredors.

200 metres abans de recta veig en Lluís Zúñiga i a en Jordi Rabionet acompanyats de dos runners més descarregant cames pel polígon, els saludo i em donen ànims... 
Arriba l'ultim revolt... els 180º abans d'entrar a meta i paro el cronòmetre a 54:45min... 15 segons per sota dels 55!!!

Me n'alegro, tot i que veig que el recorregut no arriba, per 100m, als 11km justos, això vol dir que havés superat per poc els 55min, però igualment molt satisfet... Sense el corriol dels primers km ho havés pogut fer. Al final quedo en 71ena posició de la categoria masculina, de 131.
Molt content a més a més, perquè cap dels del grup format a partir del km3 aproximadament ha acabat per davant meu...

Em trobo a en Dani que ja ha arribat, uns 40 segons abans de mi (67è de 131 masculí), curiòs com en 40 segons poden haver-hi tanta distància sobre el tarreny, doncs a ell no el vaig veure en cap de les últimes rectes del recorregut.


Aprofitem i ens fem una foto junts.


Abans d'agafar aigua vaig fins al cotxe a buscar els jerseis per en Robert, l'Èlia i per mi, just quan torno a l'arribada hi veig en Robert que ja ha arribat, fent un temps de 58:55. (96 de 131)
L'altre Robert, el dels entrenaments d'Esports Parra, ha fet 52 i poc, un gran temps. (49 de 131)

Li dic que vaig caminant en direcció contrària a veure si arriba la meva germana per acompanyar-la durant els últims metres i així és... veig que em veu i diu... bufff... així que em poso al seu costat donant-li ànims (tot i que em diu que calli..hahaha) però jo continuo motivant-la, com que em fa callar definitivament... sense que se n'adoni ni diguent-li res, li accelero el ritme i li dic que ja no queda res, d'aquesta manera, els que tenia darrera no l'atrapen i pot fer un merescut i bon temps de 1:08!! (38ena posició de 52 fèmines)

Ara si, anem a buscar aigua i botifarra (la qual no faig ja que no m'entra) i allà xerrem durant una bona estona amb en Robert Serra, i en Lluís (6è), en Jordi Rabionet (2n) i en Xavi, tots ells de l'equip TR Running.
De lluny veig el meu ex veí, l'Albert, però quan el vull anar a saludar no el veig més, més tard, via facebook me n'entero que ha entrat 40 segons després de mi. (78 de 131)

A la Paula al final no la veig però acaba amb un temps de 1:03h, classificada en la posició número 22 (de 52), molt bon temps per tant!!

En Jordi ha quedat segon, a tant sols 2 segons del primer classificat. Felicitats!!!



Finalment ens despedim fins dimarts següent, ja que toca entremanent per Fontajau, i marxem ràpid, ens esperava una calçotada a Anglès, com cada any a casa l'Andreu, on també hi haurà en Jordi, aquest any no han vingut a córrer la cursa però segur que s'apunten a les properes!!!!!

La cursa és molt maca, combina trams de bosc, muntanya, asfalt i la riera del principi molt i molt maca, amb una bona organització l'únic que intentaria millorar és fer més publicitat del Recapte d'Aliments, ja que a la web no es veia amb gaire rellevància, i canviar la sortida/arribada, és molt complicat encarar sobretot els ultims metres amb un gir de 180 graus.

Molt content pel ritme mig mantingut, es noten els entrenaments amb els amics de TR Running i les sessions de gimnàs, cada cop em trobo més còmode, i a les properes s'intentarà encara més millorar temps.

Aquí teniu les fotos del recorregut, ritme, elevació...




Durant la calçotada ens torna a ploure, però ja no ens impedeix de gaudir d'un bon dinar amb bona companyia, i esperant, aquest diumenge la llarga de l'Astrid 21, 20km amb 750 metres de desnivell positiu per les Gavarres, toca canviar el xip, anar a acabar dignament la cursa i a disfrutar-la.

Objectiu: Baixar de 2h 15min... ja us explicaré....


diumenge, 9 de març del 2014

La Pedratosca


Després d'un dissabte de calçotada a Bescanó amb la colla, avui diumenge tocava matinar i anar cap a La Bisbal per ser partícep de la primera edició de la cursa de muntanya de La Pedratosca, organitzada per Diversport.
Dues modalitats, 13 i 26km, participant a la de 13, 26km encara em queda lluny, tot i que si hi havés hagut un terme mig (18...) havés triat aquesta ultima opció.


A les 7:00h a sonat el despertador, haviem quedat amb en Juanjo a les 8:00h a sota casa per anar cap a la capital del Baix Empordà, la recollida de dorsals era entre 8:30h i 9:30h, i el tret de sortida a les 10:00h.

Equip llest!

Hem arribat i hem aparcat al parking gegant que tenen al final del passeig, i hem anat a recollir el dorsal, acompanyat de la bossa del corredor, amb una samarreta de cotó i un clauer de ceràmic de la Bisbal, el qual podeu donar la vostra opinió de si us agrada o no, Diversport en aquest sentit és dels que menys coses donen...

Com q encara quedava més d'una hora hem buscat un bar, a sota les voltes on hem pres un cafè i un te verd, no erem els únics que feiem el mateix abans de la cursa.

El te per cert, el foteu al forn o què??? 15 minuts esperant que es refredés!!!

Amb temps i tranquilitat hem tornat al cotxe per canviar-nos, es preveia un molt bon dia, per tant tot curt, perquè si vaig a córrer porto tantes martingales, no acabo mai de vestir-me del tot, i casi se m'oblida col·locar-me el xip!!

Tot apunt

Una mica d'escalfament, estiraments i briefing informatiu, avui com a punt rellevant la prescència de la Núria Picas fent la ruta de 26.

Ens hem col·locat endavant a la sortida però no veiem a la Núria, jo estava més nerviòs de l'habitual, notava que avui no estaria a tope...

Sortida i despedida d'en Juanjo, en 20 segons m'ha tret 20 metres....

S'ha sortit bastant a la idea, un ritme de 4'30" durant els dos primers kms en els què m'he trobat amb un company de gimnàs, ell, com a la Marató de les Vies Verdes faria la màxima distància, m'ha preguntat si coneixia el recorregut, li he explicat el de la curta però no em coneixia el de la llarga així que hem quedat amb un "bé... doncs el doble!".
Just després, la Núria Picas m'ha avançat per l'esquerra acompanyada d'una altra noia amb una samarreta de Catalunya.

El ritme però ha anat tranqulitzant-se degut a les primeres pujades de poc desnivell però que ja anavem acomulant, hem deixat la pista i ens hem endinsat a un prat, i d'aqui resseguint les linees elèctriques per un corriol pla però maco, on era impossible avançar i encara erem bastants corredors corrent plegats.

De cop frenada i a esperar torn per baixar un corriol dret i malparit el qual l'hem fet arrossegant el cul, 30" d'espera per poder-lo baixar, us podeu fer una idea que no era cosa de llançar-s'hi a la brava.

Tornem a la pista i ja comença la primera pujada, una pujada cada cop més dreta, amb bastanta llosa de pedra al terra i pedres esmicolades..., així durant aproximadament més d'1km fins el km 5 on hi havia l'avituallament, no tenia pensat parar-m'hi però el calor i la secadat del dia han fet que m'hi parés, un parell de glops d'aigua, un quart de taronja, i a seguir pujant, quedaven 200 metres per acabar la primera pujada coronada per un altre "wall of death" que en dic jo, una paret bastant vertical on els primers metres ha calgut l'ajuda de les mans, baixada de seguida i aquí era on es dividien les dues curses, a la dreta la curta, a l'esquerra la llarga.

Una pujadeta d'uns 10 metres més i iniciem la baixada, molt diferenciada per parts, primer pista amb un desnivell suau, empalmada amb pista amb unes regueres d'aigua bestials, seguida de pista molt sorrenca amb un desnivell considerable on s'havia d'anar en compte de no relliscar, finalment acababem amb un corriol on durant 1km hem anat fent zigues zagues abans d'arribar a la segona pujada, una segona pujada tota de corriol i que et tornava a a l'avituallament del km5.

Durant el tram de baixada i aquesta pujada ens hem anat tornant amb varis runners, els atrapava a la baixada, m'avançaven a la pujada i així fins casi bé el km10 on ja es tornava a correr per la pista.

Segon avituallament al km8, un glop d'aigua menor al de la primera vegada, i baixada de nou per corriol, la primera part bastant dreta, i la segona s'anava combinant baixada amb pla i alguna pujadeta petita, un parell de jakuzzis de senglars que en dic, aquí no em notava tant fresc, em començava a notar pesat, sabia que encara quedava i he agafat un ritme més tranquil anant a uns 5'10" en pla, aquí és on he avançat a en Carles d'Esports Parra, anava tocat i es veia a la cara, m'ha dit que l'altre company d'entrenaments d'Esports Parra, en Robert havia apretat a la primera pujada i no l'havia tornat a veure, he continuat tirant i ja tornavem  a ser al corriol on a l'anada hem hagut de fer cua per baixar-lo, per sort aquesta vegada s'ha passat per un camí lateral de pujada molt més suau.


Les Gavarres en estat pur


Creuat el prat de nou, agafem la pista que ens torna a La Bisbal, he vist que anava mica en mica atrapant corredors, amb un ritme d'uns 4'50", patint perquè no m'agafessin de nou hem arribat a l'encreuament amb la variant de la Bisbal, d'aquí fins a meta, 1km clavat, però... gir a la dreta i paral·lel a la carretera hem anat a buscar el Daró, portava un bon ritme i de cop el vent de cares, baixada a 5'20".... i parlant de baixada, baixada al riu, sec i molt empedrat, impossible anar ràpid, s'havia d'anar molt en compte d'on es trepitjava, finalment una pujadeta i un altre cop estem sobre asfalt... però no! encara quedava tornar a baixar al riu i anar fins el passeig pel damunt del llit del Daró, tornem a l'empedrat, ja estem entre 5'30" i 6', impossible així atrapar als dos que veia possible atrapar, finalement una escala que ens ha tornat al passeig i a 20 metres la meta d'arribada.
Sense voler esprintar he entrat amb un temps de 1:27:33, uns 6'20"/km, després de 13,80km amb gairebé 400m de desnivell positiu, gens malament


Desnivell + ritme


Recordo ara, quan a la primera de muntanya després de tant de temps parat, la Cursa de les Pedreres de Girona vaig acabar amb 1:22, en un recorregut de 11,90km i amb la meitat de desnivell acomulat que la d'avui, content de veure com un progressa.

A l'arribada, salt sota l'arc de meta i en Juanjo que m'esperava a ma dreta, ell ha fet 1:20, un molt bon temps.
M'he acostat a la zona d'avituallament, on he agafat una aigua, una barreta recovery i l'entrepa de botifarra, però no em venia de gust, tot i que me l'he menjat casi tot.... He aprofitat per saludar a en Robert, un altre company dels entrenaments d'Esports Parra, ell ha fet 1:21.
Xerrant amb ells just ha entrat en Carles, amb 1:30.. diria si no vaig errat.

Aprofitant que teniem el cotxe al costat de l'arribada, ens hem canviat i com no, hem anat a fer unes olives i unes cerveses a un bar del mateix passeig, quan finalment hem decidit marxar, arribava un amic d'en Juanjo, en Pere, de fer la de 26km, a l'hora que l'speaker anunciava que la Núria Picas estava a 600m de l'arribada, així que ens hem esperat, i de seguida ha aparegut pujant les escales, s'ha tret l'estelada i ha entrat triomfant, novament com a guanyadora d'una cursa.



Ara si, hem dit va marxem que tenim les dones a casa, i quina ha estat la sorpresa final... la Núria Picas allunyant-se una mica de la multitud estava al parking parlant amb un noi de l'organització, i demanant "permís" l'he felicitat per la seva victòria avui, diumenge passat a la TransGranCanaria i hem aprofitat per fer-nos una foto.
S'agraeix, i molt, que una figura tant rellavant, tingui 10 segons per un mindundi com jo... hehe!!
Ja tinc fotos amb dos cracks, la Núria i en Martin Fiz.

Amb la més gran

En el cotxe, en Juanjo m'ha comentat que la Núria l'ha avançat a la 1a pujada i ni se la sentia respirar, l'ha intentat seguir però això és una feina duuura molt dura.

En general ha sigut una bona cursa, bons paisatges, bons corriols, bons canvis de tarrenys, i tot i fer un temps acceptable crec q avui no estava a tope.
De l'organització bé, però si es fa un tram final una mica liat, s'hauria de posar gent de l'organització a controlar, aglun un corredor ha arribat per on no tocava, i segons he sentit a una noia no l'han deixat entrar... lleig, molt lleig, la noia aquesta ni molt menys quedava primera i es mereix una mica de comprensió després de fer 13, 26 o els kilometres que siguin, i a més, havent pagat la pasta que valia aquesta cursa, jo vaig pagar abans de que pugessin preus però segons quina cursa és per pensar-s'ho.

Mentres espero alguna foto de l'organització per acabar de penjar al blog, La Pedratosca 2015 ja té data, serà el 8 de març.

Els records de la Bisbal

divendres, 21 de febrer del 2014

La meva primera mitja marató


Pujant a Sant Grau

Preveient que encara quedava temps em vaig inscriure aviat a la mitja marató de les vies verdes, pels volts del novembre de 2013, encara quedaven 4 mesos i podría enfocar el que sería la meva primera mitja, amb algunes curses pel mig ho acabaría d’ajustar, curses com l’Ardenya, els 10km pel Circuit de Catalunya del RACC, la San Silvestre de Vitoria-Gasteiz… però llavors va arribar la semana abans de l’Ardenya quan em vaig lesionar un día sortint a correr per Girona i tot i anar d'urgències al fisio, finalment vaig decidir descansar i no fer el burro durant dues setmanes. Arribaria bé a una mitja? Els dubtes de canviar i fer la de 10km eren una constant, doncs encara no havia començat un entrenament especific per una mitja marató.
Al final vaig decidir tirar endavant i seguir amb les sessions d’entrenament, curses populars i spinning al Gimnàs Girona, al qual hi vaig afegir Body Combat els dijous per ser l’activitat dirigida més intensa de coreografia.
La veritat és que el Body Combat m’ha anat molt i molt bé per aguantar de fons, 3 setmanes abans vam pujar a Sant Grau amb en Juanjo i en Dani des de Bescanó, 13,5km, 520D+ amb 1h40min, ells estaven més forts i m’agafaven uns metres però el resultat global va ser extrahordinari i vaig aguantar sense cap problema.

Dues setmanes abans em tocava una prova de foc, tirada llarga, 19km en pla… Vaig decidir fer la ruta Salt - Bescanó - St Gregori - Fontajau - Salt per pla dels Socs - Salt centre… 1h48min sense parar, podía estar satisfet, a aquest ritme faria la mitja en poc menys de dues hores i tinguent en compte que sempre t’estiren, sobretot al principi, a les curses fins i tot podría baixar algún minut.
La ruta de 19km pels voltants de Girona
La ruta de 19km pels voltants de Girona

El Ter a la Pilastra.. fantàstic
El Ter al seu pas per la Pilastra

Així doncs la semana següent vaig decidir apretar al gimnàs i fer una sessió d’spinning, una de cames i uns 14km per Girona, els 14km de Girona no els vaig aguantar bé, les cames després de tants de dies em van dir prou quan portava 9km, just baixant per Vista Alegre des de Sant Domènech, necessitaven descans, així vaig decidir només fer una sessió d’spinning més el dilluns anterior a la mitja i prou. En Robert, el qual s’està preparant per la marató de Barcelona no comprenia que no sortís a rodar cap més dia, em deia que “faria figa a les vies verdes”, però li vaig dir que no, que si no era per lesió, tenia fons i cames per aguantar-ho bé.
I després d'uns dies de descans només trencats per una sessió d’estiraments i jakuzzi fets el dijous abans de la cursa, el diumenge 16 de febrer, vam quedar a les 7:30h amb en Robert a Platja d’Aro, deixariem un cotxe a St Feliu i un altre a Llagostera.

Sembla que al final no plourà, el dia abans haviem jugat a ser homes del temps amb la benedicció d'en Tomàs Molina via twitter, uns quants corredors, en Ricard , en Joaquim , en Dani  i en Tapi  miravem la previsió amb la fi de que no sortís pluja a cap previsió, entre ells el mateix Xavier Bonastre . 
Arribats a Llagostera encara amb temps de sobres, just baixar del cotxe ens trobem amb en Tapi amb el qual seguiriem junts fins casi l'inici de la cursa, unes visites al wc… una mica d'escalfament, estiraments i preparats.
Música a punt, selecció de rock and roll per donar-me ànims..
Compte enrera i sortida...! Els primers 3km de la cursa eren per dins de Llagostera tot i que diria que eren una mica menys perque al km3 portava un temps de 15', a 5' el km? em resultava impossible… però bé seguim com ara i anar restant kms… Al principi i com em sol passar sempre m'avançava bastanta gent, no em preocupava, era la meva 1a mitja i no sabia com podrien respondre les cames més endavant, paral·lels a l'autovia vam anar resseguint el carril bici fins arribar a una petita baixada d'eucaliptus on just abans hi havia el 1r avituallament, no em vaig parar, doncs no em feia falta i perque portava aigua amb mi en el cinturó de correr.
Em seguia passant gent, el de la samarreta lila, la de la samarreta lila, la d'atletisme Girona, el que porta el bidó a la ma, els de la UE Tossa que n'eren uns quants, la parella amb la samarreta (per cert molt guapa) del Trail Rocacorba... jo mentrestant, a la meva... Ja ni veia a en Robert, bé, de fet, ni el buscava...
2n avituallament, no m'hi paro, només agafo un quart de taronja al vol, al cap de 1 minut em tornen a passar els esmentats anteriorment ja que s'havien parat a l'avituallament, jo, això de parar i arrancar no m'agrada gaire si el circuit no és de muntanya…
Finalment arriba el pla de la recta dels Tinars on passem per darrera el camping, la baixada no es veu a simple vista però hi és, en els cartells ens anuncien que queden 11km, teoricament en portavem 10 i jo amb un temps de 51'22'', havés sigut MMP en una prova de 10km, al Carrer Nou la marca va ser de 53 llargs… mira, ja haviem baixat 2 minuts i fet dins d'una mitja marató.
Sempre hi ha temps per un somriure i saludar a la càmera
Sempre hi ha temps de saludar

A la 1h10min decideixo prendrem el gel acompanyat d'aigua i ja fa estona que anem un grupet en manada al mateix ritme, el del bidó, els del trail de Rocacorba… Enfilem els camps de Sta Cristina amb un vent bastant notori però no arriba a ser molest, fins i tot agrait per eixugar-me una mica la suor, ziga-zaga dreta esquerra per seguir cap a Castell d'Aro, aquí tinc un punt d'inflexió i noto que les cames em responen, serà el gel?
Queden just 6km… poc més de mitja hora… intentem apretar? Doncs apretem.. mica en mica deixo enrera el grup que haviem anant junts, primer el del bidó, després els de Rocacorba que diria que han afluixat el ritme… poc a poc atrapo els que m'havien adelantat kms abans… a la recta abans de creuar el riu Ridaura atrapo a la de la samarreta lila, cony penso.. si aquesta anava molt fort..., endavant, això em dóna molts d'ànims, i continuo adelantant gent, els miro de reull, suats capcots respiració a 1000 i jo amb un bon estat, ultim tram de 4km, creuem la carretera de S'Agaró, sé que ara vindrà una mica de pujada, però al fons veig la noia d'atletisme Girona, a la pujada de l'Atzavara em motivo, moltes nits de concert en aquest local de referència a les comarques gironines, em dic a mi mateix, vinga va que es noti les curses de muntanya fetes, apreto a la pujada i l'atrapo just abans de l'ultima baixada, segueixo anant a bon ritme ara que ve baixada, vinga no m'han d'atrapar penso, i no ho faràn, curva oberta a la dreta on localitzo la propera "víctima" una noia amb la samarreta dels Slop Runners, un avi que ja ha acabat ens anima dient: vinga l'ultim km!!
Encaro l'ultima recta passant a la noia de Slop Runners, va que ja hi sóm… va que aquí hem aparcat el cotxe, en Robert ja hi deu ser, en Tapi també penso, passo el túnel i ja veig la mar, l'ultima baixada, els ànims de la gent, els quals són contestats amb aplaudiments per part meva, i a 2 metres de la meta, l'ultim corredor que avanço…
Medalla, aigua, coca cola, barreta recovery, surto sense enterar-me'n molt bé del què hi ha al voltant, passo (de fet ni el veig) el photocall i intento trobar un lloc espaiat, ja havia fet una mitja, i amb un temps d'1:51:28, tinguent en compte que feia una mica menys dels 21kms, calculo que hauria acabat amb uns 1:54… Molt satisfet.
Intento trobar a en Robert, hauria de ser fàcil doncs  anava amb la samarreta de la mitja de Granollers, lila i magenta, però no hi ha manera, haurà anat al cotxe??...m 'hi acosto però no hi és però com que tinc les claus aprofito per canviar-me de sabates i posar-me xancletes, torno a la meta.. no el veig.. torno al cotxe.. tampoc… em quedo a mirar i a animar els que estan arribant… ultim intent de trobar-lo, tornem a la meta i per fi  el veig, allà amb un caldo Aneto a la ma.. cony, això a mi no m'ho han donat… en fi, a la propera ja me'n donaran, aquests d'Aneto estàn a totes les curses.
Trobats!
Trobats!

Comentem com ha anat mentres agafem el cotxe que ens durà de nou a Llagostera, un cop allà, en el parking coincidim amb una parella que just abans de marxar de St Feliu ens hi hem creuat, han tingut la mateixa pensada amb la gestió de cotxes, la noia al baixar del cotxe es veu que ja té les cames carregades… "ja està això!!" li dic, ens canviem i acabem la xerrada en un bar amb bona música al costat de la sortida.
Torno sol a Platja d'Aro on em dutxaré i dinaré, però abans pantalons de la USAP i cap a la platja a posar les cames a l'aigua... el millor tractament natural després de correr!
Feina feta
Feina Feta

En fred, potser si que podia haver apretat una mica més al principi, però no conèixer les llargues distàncies em va fer ser precabut, a la propera ja ho faré.
Ara, de moment, tornada al gimnàs i el 9 de març, 13km de muntanya a la Pedratosca de La Bisbal, on la Núria Picas farà la de 26….
Els dubtes abans de fer-la s'han totalment esvaït i segurament l'any que ve repetirem.

A l'alçada de Castell d'Aro...