Per què, com i quan

De petit, i com molts de vosaltres, vaig practicar esports, podriem dir que els he provat casi tots, vaig començar al GEIEG fent hockey patins, prou em costava saber patinar com per saber manejar l'stick, més endavant vaig jugar a bàsquet al Pompeu Fabra, dels millors equips de la provincia tot i que jo tampoc m'entereva gaire bé de les normes, finalment vaig trobar el futbol, 6 anys repartits entre la Coma Cros i la Salle Girona, quan la motivació es va acabar i en plena època adolescent ens vam aficionar a la triple S, SSS, Skateboard, Snowboard i Surfboard... dels carrers de Salt, a l'skatepark de Platja d'Aro, passant per les estacions catalanes del nord practicant Snow i finalment intentant fer surf i fent bodyboard a la costa atlàntica de Les Landes, al sud oest de França, un paradís.

A Montilivi, on vam guanyar als Bons Aires

Surfejant l'Estartit

Mountain biking per la Costa Brava

Surfejant a Les Angles

Entremig hi va haver el boom de la mountain bike, la qual també vaig estar uns quants anys amb ella rondant els boscos de Girona, combinat amb senderisme algun diumenge, finalment i per estar en millor forma vaig començar a córrer.

Sortiem amb els companys de feina per Girona pujant a la Catedral, Passeig Arqueològic, les Muralles, i sense buscar-ho van començar a caure les populars, Carrer Nou, la de Sant Gregori durant un parell d'anys, la San Silvestre de Vitoria, i poc a poc fins que un Nadal em vaig fer bastant de mal en el genoll dret, vaig descansar però tot i així no va marxar, em seguia fent mal quan corria així que mica en mica i sense voler-ho vaig deixar el córrer apartat, i van ser temps d'anar a caminar per les muntanyes.

Pujant a Gra de Fajol

Hem fet el cim

Al Puigsacalm coronat via Els Ganxos des de Joanetes

Al Taga

 

De les primeres curses, el 2009 a St Gregori

Van passar els anys i degut a la meva feina, casi 9 hores diaries assegut davant un ordinador vaig tenir la necessitat d'intensificar l'esport, ja que veia, que la meva talla de sempre de pantalons no m'entrava....

Havia doncs de mirar-me el tema del genoll, vaig anar amb el meu amic de la infància el qual ara és osteopata i fisio a mirar-m'ho, resulta que una contractura al bessó dret em feina tenir la cama més curta i als impactes a les baixades el genoll era qui s'emportava la pitjor part, al estar descompensat la cama esquerra.

Així que un parell de sessions, molts estiraments, i la primera cursa després de tants anys, la primera Marxa dels Gats de Calonge, uns 10km gairebé tots plans pel Baix Empordà. Amb una mala marca però feta amb precaució vaig acabar amb el genoll bastant adolorit, però ho vaig poder fer.

Va passar l'estiu, tornada a l'activitat, vam començar amb el Carrer Nou, seguit de la Cursa de muntanya de les Pedreres de Girona, la del RACC, la de l'Ardenya (perduda per lesió), San Silvestre de Vitoria... i així fins la Mitja Marató de les Vies Verdes.
Havia començar per perdre pes i he acabat fent una mitja, i és que poques paraules per definir quan es creua la meta i això crec que és el que ens empeny a continuar corrent i fer-ho en curses on l'ambient és fabulòs.

Caminant per Aigüestortes

D'excursió pel Québec

Inspeccionant Yosemite

A l'apartat de Calendari podeu veure les properes curses a formar part, de moment a seguir amb l'entrenament global combinant spinning, body combat i sessions de correr.

Per cert, en un any m'he aprimat 6kg, un bon motiu per continuar amb l'esport.