diumenge, 9 de març del 2014

La Pedratosca


Després d'un dissabte de calçotada a Bescanó amb la colla, avui diumenge tocava matinar i anar cap a La Bisbal per ser partícep de la primera edició de la cursa de muntanya de La Pedratosca, organitzada per Diversport.
Dues modalitats, 13 i 26km, participant a la de 13, 26km encara em queda lluny, tot i que si hi havés hagut un terme mig (18...) havés triat aquesta ultima opció.


A les 7:00h a sonat el despertador, haviem quedat amb en Juanjo a les 8:00h a sota casa per anar cap a la capital del Baix Empordà, la recollida de dorsals era entre 8:30h i 9:30h, i el tret de sortida a les 10:00h.

Equip llest!

Hem arribat i hem aparcat al parking gegant que tenen al final del passeig, i hem anat a recollir el dorsal, acompanyat de la bossa del corredor, amb una samarreta de cotó i un clauer de ceràmic de la Bisbal, el qual podeu donar la vostra opinió de si us agrada o no, Diversport en aquest sentit és dels que menys coses donen...

Com q encara quedava més d'una hora hem buscat un bar, a sota les voltes on hem pres un cafè i un te verd, no erem els únics que feiem el mateix abans de la cursa.

El te per cert, el foteu al forn o què??? 15 minuts esperant que es refredés!!!

Amb temps i tranquilitat hem tornat al cotxe per canviar-nos, es preveia un molt bon dia, per tant tot curt, perquè si vaig a córrer porto tantes martingales, no acabo mai de vestir-me del tot, i casi se m'oblida col·locar-me el xip!!

Tot apunt

Una mica d'escalfament, estiraments i briefing informatiu, avui com a punt rellevant la prescència de la Núria Picas fent la ruta de 26.

Ens hem col·locat endavant a la sortida però no veiem a la Núria, jo estava més nerviòs de l'habitual, notava que avui no estaria a tope...

Sortida i despedida d'en Juanjo, en 20 segons m'ha tret 20 metres....

S'ha sortit bastant a la idea, un ritme de 4'30" durant els dos primers kms en els què m'he trobat amb un company de gimnàs, ell, com a la Marató de les Vies Verdes faria la màxima distància, m'ha preguntat si coneixia el recorregut, li he explicat el de la curta però no em coneixia el de la llarga així que hem quedat amb un "bé... doncs el doble!".
Just després, la Núria Picas m'ha avançat per l'esquerra acompanyada d'una altra noia amb una samarreta de Catalunya.

El ritme però ha anat tranqulitzant-se degut a les primeres pujades de poc desnivell però que ja anavem acomulant, hem deixat la pista i ens hem endinsat a un prat, i d'aqui resseguint les linees elèctriques per un corriol pla però maco, on era impossible avançar i encara erem bastants corredors corrent plegats.

De cop frenada i a esperar torn per baixar un corriol dret i malparit el qual l'hem fet arrossegant el cul, 30" d'espera per poder-lo baixar, us podeu fer una idea que no era cosa de llançar-s'hi a la brava.

Tornem a la pista i ja comença la primera pujada, una pujada cada cop més dreta, amb bastanta llosa de pedra al terra i pedres esmicolades..., així durant aproximadament més d'1km fins el km 5 on hi havia l'avituallament, no tenia pensat parar-m'hi però el calor i la secadat del dia han fet que m'hi parés, un parell de glops d'aigua, un quart de taronja, i a seguir pujant, quedaven 200 metres per acabar la primera pujada coronada per un altre "wall of death" que en dic jo, una paret bastant vertical on els primers metres ha calgut l'ajuda de les mans, baixada de seguida i aquí era on es dividien les dues curses, a la dreta la curta, a l'esquerra la llarga.

Una pujadeta d'uns 10 metres més i iniciem la baixada, molt diferenciada per parts, primer pista amb un desnivell suau, empalmada amb pista amb unes regueres d'aigua bestials, seguida de pista molt sorrenca amb un desnivell considerable on s'havia d'anar en compte de no relliscar, finalment acababem amb un corriol on durant 1km hem anat fent zigues zagues abans d'arribar a la segona pujada, una segona pujada tota de corriol i que et tornava a a l'avituallament del km5.

Durant el tram de baixada i aquesta pujada ens hem anat tornant amb varis runners, els atrapava a la baixada, m'avançaven a la pujada i així fins casi bé el km10 on ja es tornava a correr per la pista.

Segon avituallament al km8, un glop d'aigua menor al de la primera vegada, i baixada de nou per corriol, la primera part bastant dreta, i la segona s'anava combinant baixada amb pla i alguna pujadeta petita, un parell de jakuzzis de senglars que en dic, aquí no em notava tant fresc, em començava a notar pesat, sabia que encara quedava i he agafat un ritme més tranquil anant a uns 5'10" en pla, aquí és on he avançat a en Carles d'Esports Parra, anava tocat i es veia a la cara, m'ha dit que l'altre company d'entrenaments d'Esports Parra, en Robert havia apretat a la primera pujada i no l'havia tornat a veure, he continuat tirant i ja tornavem  a ser al corriol on a l'anada hem hagut de fer cua per baixar-lo, per sort aquesta vegada s'ha passat per un camí lateral de pujada molt més suau.


Les Gavarres en estat pur


Creuat el prat de nou, agafem la pista que ens torna a La Bisbal, he vist que anava mica en mica atrapant corredors, amb un ritme d'uns 4'50", patint perquè no m'agafessin de nou hem arribat a l'encreuament amb la variant de la Bisbal, d'aquí fins a meta, 1km clavat, però... gir a la dreta i paral·lel a la carretera hem anat a buscar el Daró, portava un bon ritme i de cop el vent de cares, baixada a 5'20".... i parlant de baixada, baixada al riu, sec i molt empedrat, impossible anar ràpid, s'havia d'anar molt en compte d'on es trepitjava, finalment una pujadeta i un altre cop estem sobre asfalt... però no! encara quedava tornar a baixar al riu i anar fins el passeig pel damunt del llit del Daró, tornem a l'empedrat, ja estem entre 5'30" i 6', impossible així atrapar als dos que veia possible atrapar, finalement una escala que ens ha tornat al passeig i a 20 metres la meta d'arribada.
Sense voler esprintar he entrat amb un temps de 1:27:33, uns 6'20"/km, després de 13,80km amb gairebé 400m de desnivell positiu, gens malament


Desnivell + ritme


Recordo ara, quan a la primera de muntanya després de tant de temps parat, la Cursa de les Pedreres de Girona vaig acabar amb 1:22, en un recorregut de 11,90km i amb la meitat de desnivell acomulat que la d'avui, content de veure com un progressa.

A l'arribada, salt sota l'arc de meta i en Juanjo que m'esperava a ma dreta, ell ha fet 1:20, un molt bon temps.
M'he acostat a la zona d'avituallament, on he agafat una aigua, una barreta recovery i l'entrepa de botifarra, però no em venia de gust, tot i que me l'he menjat casi tot.... He aprofitat per saludar a en Robert, un altre company dels entrenaments d'Esports Parra, ell ha fet 1:21.
Xerrant amb ells just ha entrat en Carles, amb 1:30.. diria si no vaig errat.

Aprofitant que teniem el cotxe al costat de l'arribada, ens hem canviat i com no, hem anat a fer unes olives i unes cerveses a un bar del mateix passeig, quan finalment hem decidit marxar, arribava un amic d'en Juanjo, en Pere, de fer la de 26km, a l'hora que l'speaker anunciava que la Núria Picas estava a 600m de l'arribada, així que ens hem esperat, i de seguida ha aparegut pujant les escales, s'ha tret l'estelada i ha entrat triomfant, novament com a guanyadora d'una cursa.



Ara si, hem dit va marxem que tenim les dones a casa, i quina ha estat la sorpresa final... la Núria Picas allunyant-se una mica de la multitud estava al parking parlant amb un noi de l'organització, i demanant "permís" l'he felicitat per la seva victòria avui, diumenge passat a la TransGranCanaria i hem aprofitat per fer-nos una foto.
S'agraeix, i molt, que una figura tant rellavant, tingui 10 segons per un mindundi com jo... hehe!!
Ja tinc fotos amb dos cracks, la Núria i en Martin Fiz.

Amb la més gran

En el cotxe, en Juanjo m'ha comentat que la Núria l'ha avançat a la 1a pujada i ni se la sentia respirar, l'ha intentat seguir però això és una feina duuura molt dura.

En general ha sigut una bona cursa, bons paisatges, bons corriols, bons canvis de tarrenys, i tot i fer un temps acceptable crec q avui no estava a tope.
De l'organització bé, però si es fa un tram final una mica liat, s'hauria de posar gent de l'organització a controlar, aglun un corredor ha arribat per on no tocava, i segons he sentit a una noia no l'han deixat entrar... lleig, molt lleig, la noia aquesta ni molt menys quedava primera i es mereix una mica de comprensió després de fer 13, 26 o els kilometres que siguin, i a més, havent pagat la pasta que valia aquesta cursa, jo vaig pagar abans de que pugessin preus però segons quina cursa és per pensar-s'ho.

Mentres espero alguna foto de l'organització per acabar de penjar al blog, La Pedratosca 2015 ja té data, serà el 8 de març.

Els records de la Bisbal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada