divendres, 4 d’abril del 2014

Cursa de Bombers de Girona


Una setmana abans del diumenge de la cursa vaig estar controlant el temps que possiblement faria el dia 30, tots els models donaven pluja, alguns dies més, alguns menys però en cap sortia que no plouria.
Vaig estar controlant-lo fins que era inevitable i semblava que seria una cursa passada per aigua...

Abans d'això però, ja feia dies que amb la meva germana ens hi haviem apuntat, així que teniem dorsals baixos, el 29 i el 30, i aprofitant que teniem clar que hi participariem, unes tres setmanes abans vam anar a fer el recorregut. Em conec el tarreny per on aniria la cursa com casa meva, si surto a entrenar sol ho faig per aquí, ja que està al costat de casa, i també van ser molts els anys que ho recorria en btt.
Li vaig ensenyar tots els llocs per on correriem, les pujades i quan quedava de cada pujada. És doncs una petita ajuda per saber on pots apretar i on has de ser més conservador.

Finalment, a la cursa també s'hi va apuntar en Robert, venia de fer la Marató de Barcelona i volia provar com es notava, segons li responguessin les cames veuria quina cursa faria.

El diumenge dia 30 vaig passar a buscar a la meva germana a les 9:15h i a en Robert a les 9:20h sota una pluja constant i que no parava, abans de baixar del cotxe vaig fer un cop d'ull al radar i tot indicava que no duraria gaire, la progressió de la pluja s'endinsava cap a l'oest i deixava lliure Girona.

De camí al Parc de Bombers, en Robert va comentar que no sortissim plovent, és veritat que és molt molest sortir ja moll, però jo tenia ganes i estava disposat a sortir igualment.
Vam anar a recollir el dorsal, tot posat en una bossa del Wala on també hi havia el Buff de record i un descompte del 10% per comprar al Wala.

Allà també hi vam deixar el nostre gra de sorra participant en el gran recapte d'aliments, llet, arròs, farina....


                                     
De tornada al cotxe per canviar-nos definitivament, vaig veure com en Dani s'acostava cap a la zona dels dorsals, el vaig cridar i ens vam saludar. A l'arribar al cotxe ja no plovia i amb samarreta curta no feia gens de fred, així que la meva germana també va córrer amb màniga curta, tinguent en compte que hi hauria pujades va ser un encert.

Ens vam posicionar a la sortida, una mica endavant per no quedar atrapat dins d'un grup més lent, va ser allà on en vaig trobar a un altre Robert, company d'entrenament de TR Running-Esports Parra, xerrant abans de la sortida vaig comentar a veure si podia baixar de 55minuts, això implicava una mitjana de 5min/km, però tinguent en compte la pujada a St. Roc volia dir que en pla havia d'anar per sota de 5, cosa que encara no havia fet mai, durant una estona "tant" llarga.


A pocs moments del "bossinassut" de sortida, curiosament en Dani es gira i ens donem la última salutació abans de començar a córrer, a l'esquerra també veig a en Lluís Zúñiga i a en Jordi Rabionet de TR Running-Esports Parra a punt de començar.



Segons la ruta al Wikiloc els primers 4km serien planers i en carretera ample, la tàctica era posicionar-me i començar a trobar un ritme còmode però al km2 canvi de recorregut, on enfilem una pista que es transforma posteriorment en corriol atravessant unes tres o quatre vegades una riera, saltant de pilona en pilona per no mullar-nos.
Això fa impossible seguir el ritme agafat durant els dos primers kms, corriol.. gent.. toca anar en fila india darrera de la gent i esperar a que sortim novament a pista ampla, ja casi a tocar Aiguaviva.

Al km 3,5 sortim del bosc i del corriol però, aquí ja comença una mica de pujada i per tant el ritme continua igual, continuo durant 1 km al costat d'un home amb una samarreta lila amb la senyera i arribem junts a la primera pujada a St.Roc, prohibit caminar, poc a poc enfilo serpentejant la pujada, i veig com un darrera l'altre els corredors comencen a caminar, els vaig avançant molt lentament, el de la samarreta lila ja ni el veig, s'ha quedat darrera meu, quan finalment arribem al prat de gespa de dalt, una mica de baixada apretant el ritme però alhora recuperant forces, encara queda la segona pujada a St.Roc, aquesta més suau però constant, continuo avançant gent, tot i que aquí la majoria corre i ja no camina tant.

Al final de la pujada, el primer avituallament, sóm al km5.
No agafo aigua ni res, segueixo corrent, tot i que agraeixo als voluntaris la seva tasca.


Arribem a la llarga i asfaltada baixada, aquí toca apretar el ritme però sense caure a l'sprint, ja que un cop finalitzada la baixada encara quedarien uns 3,5km i s'havia de mantenir el ritme. Aquí em poso a 4:17min/km.... si corrés així en pla........... eeeehh que me'n dieu!!!!? (tot arribarà!)

A la baixada se m'enganxa un noi molt alt, el qual va al meu ritme, va dos pams per darrera meu i no es desenganxa de mi, penso, en fi... qui estigui millor ja tirarà més quan encarem les rectes finals.

Arribem al final de la baixada i continuem anant junts, abandonem el tram de carril bici, girem 90 graus a l'esquerra i enfilem la carretera de Vilablareix, miro el crono i estic rondant els 4:40min/km i les sensacions són prou bones, així que mantenc aquest ritme... Noto que el noi es queda enrera i això em dóna ànims, a l'horitzó, una noia amb la samarreta de TR Running, just passar el pont de l'autopista l'avanço, i segueixo amb ritme inferior a 5min/km.

Aixeco la vista i OJU!! que venia un cotxe... merda.. em fa canviar de carril, ja estem arribant al pavelló quan visualitzo una parella cada cop més aprop, ella també amb la samarreta de TR, quina gràcia i il·lusió fa veure gent amb la samarreta de TR Running, tot i que no les coneixia, però si que entreno amb una part d'ells.
Tardo en acostar-m'hi però finalment els avanço a l'alçada de la gasolinera del BonPreu, és hora d'apretar una mica més, costa però acabo passant novament a un parell de corredors.

200 metres abans de recta veig en Lluís Zúñiga i a en Jordi Rabionet acompanyats de dos runners més descarregant cames pel polígon, els saludo i em donen ànims... 
Arriba l'ultim revolt... els 180º abans d'entrar a meta i paro el cronòmetre a 54:45min... 15 segons per sota dels 55!!!

Me n'alegro, tot i que veig que el recorregut no arriba, per 100m, als 11km justos, això vol dir que havés superat per poc els 55min, però igualment molt satisfet... Sense el corriol dels primers km ho havés pogut fer. Al final quedo en 71ena posició de la categoria masculina, de 131.
Molt content a més a més, perquè cap dels del grup format a partir del km3 aproximadament ha acabat per davant meu...

Em trobo a en Dani que ja ha arribat, uns 40 segons abans de mi (67è de 131 masculí), curiòs com en 40 segons poden haver-hi tanta distància sobre el tarreny, doncs a ell no el vaig veure en cap de les últimes rectes del recorregut.


Aprofitem i ens fem una foto junts.


Abans d'agafar aigua vaig fins al cotxe a buscar els jerseis per en Robert, l'Èlia i per mi, just quan torno a l'arribada hi veig en Robert que ja ha arribat, fent un temps de 58:55. (96 de 131)
L'altre Robert, el dels entrenaments d'Esports Parra, ha fet 52 i poc, un gran temps. (49 de 131)

Li dic que vaig caminant en direcció contrària a veure si arriba la meva germana per acompanyar-la durant els últims metres i així és... veig que em veu i diu... bufff... així que em poso al seu costat donant-li ànims (tot i que em diu que calli..hahaha) però jo continuo motivant-la, com que em fa callar definitivament... sense que se n'adoni ni diguent-li res, li accelero el ritme i li dic que ja no queda res, d'aquesta manera, els que tenia darrera no l'atrapen i pot fer un merescut i bon temps de 1:08!! (38ena posició de 52 fèmines)

Ara si, anem a buscar aigua i botifarra (la qual no faig ja que no m'entra) i allà xerrem durant una bona estona amb en Robert Serra, i en Lluís (6è), en Jordi Rabionet (2n) i en Xavi, tots ells de l'equip TR Running.
De lluny veig el meu ex veí, l'Albert, però quan el vull anar a saludar no el veig més, més tard, via facebook me n'entero que ha entrat 40 segons després de mi. (78 de 131)

A la Paula al final no la veig però acaba amb un temps de 1:03h, classificada en la posició número 22 (de 52), molt bon temps per tant!!

En Jordi ha quedat segon, a tant sols 2 segons del primer classificat. Felicitats!!!



Finalment ens despedim fins dimarts següent, ja que toca entremanent per Fontajau, i marxem ràpid, ens esperava una calçotada a Anglès, com cada any a casa l'Andreu, on també hi haurà en Jordi, aquest any no han vingut a córrer la cursa però segur que s'apunten a les properes!!!!!

La cursa és molt maca, combina trams de bosc, muntanya, asfalt i la riera del principi molt i molt maca, amb una bona organització l'únic que intentaria millorar és fer més publicitat del Recapte d'Aliments, ja que a la web no es veia amb gaire rellevància, i canviar la sortida/arribada, és molt complicat encarar sobretot els ultims metres amb un gir de 180 graus.

Molt content pel ritme mig mantingut, es noten els entrenaments amb els amics de TR Running i les sessions de gimnàs, cada cop em trobo més còmode, i a les properes s'intentarà encara més millorar temps.

Aquí teniu les fotos del recorregut, ritme, elevació...




Durant la calçotada ens torna a ploure, però ja no ens impedeix de gaudir d'un bon dinar amb bona companyia, i esperant, aquest diumenge la llarga de l'Astrid 21, 20km amb 750 metres de desnivell positiu per les Gavarres, toca canviar el xip, anar a acabar dignament la cursa i a disfrutar-la.

Objectiu: Baixar de 2h 15min... ja us explicaré....


1 comentari:

  1. gran cursa! sort que va parar de ploure i un paisatge molt macu! a per la del 27 d'abril!!! gas!

    ResponElimina