diumenge, 18 de maig del 2014

Carrera Popular Martín Fiz - Vitoria-Gasteiz



Després d'haver fet MMP a la Cursa d'Esports Parra de Girona parant el crono amb 46'59" s'acostava l'altre gran objectiu en pla, els 10km de la Martin Fiz, prova que quedava integrada dins la Marató, la qual també tenia una mitja.

El divendres vam sortir en tren cap a Vitoria, al tren es respirava ambient de cursa, un grupe de nois catalans ens acompanyava, es veia clarament, doncs un anava calçat amb unes Asics i portava la samarreta (TÈCNICA!) del Triató de Barcelona, realment cal?.. em vaig preguntar..

Arribada molt tard a Vitoria i directe a saludar a la familia, sopant un bon tall de peix.

El dissabte era moment d'anar a buscar el regal i el dorsal, de bon matí a primera hora enfilo camí cap a El Boulevard, situat a la part nord de la ciutat, està a uns 2km del centre i així aprofito per fer part del recorregut analitzant-lo una mica, possibles baixades, la pujada del km7...

Arribant a El Boulevard


Al Boulevard magnifica organització de repartiment de dorsals, fins i tot un penjador amb les talles de les samarretes perquè ens les puguem emprovar.

Recollida de dorsals


Tot molt ràpid i fàcil, menys la noia que m'ha donat la bossa a l'hora de pronunciar el meu cognom.. haha...

La tornada a casa l'he fet pel carrer Francia, on hi havia la pujadeta, ja me la coneixia de la San Silvestre que passa per allà mateix, però l'he volgut saborejar de nou.

Al migdia hem anat a dinar a un restaurant portuguès nou que han obert, teniem clar que menjariem, la clàssica i bonissima Francesinha, un plat típic d'Oporto que ens va fascinar quan hi vam anar. Vaja.. una bomba!

Francesinha

De postres, un Pastel de Belem, una altra especialitat de la cuina portuguesa, aquest cop però, de la ciutat de Lisboa. Llàstima que no tenien Ginja per acabar però ens ha agradat molt, la Francesinha tal qual la recordavem, així que segurament hi tornarem a anar sense dubtar-ne.


Diumenge de cursa, avui 1h abans que la de Tossa, a les 9h. El dia s'aixeca una mica turbi i no sé si acabarà plovent, a Girona és "fàcil" dir si acabarà plovent, a Euskadi, no. Uns 11ºC ens acompanyen, tapat i 11 graus.. perfecte per córrer!

Amb la sortida just sota de casa aprofito per estar més estona a casa i baixo una estona abans per calentar fent una volta per la Plaça de los Fueros i la Plaça Nova on ja hi ha una gran quantitat de corredors, a l'entrada de la Plaça Nova hi veig en Martín Fiz de lluny.

Just a sota de casa

Un speaker ens indica d'on hem de sortir, els de la Marató i els de la Mitja de l'arc verd, els de 10 del blau.

Sortida a les 9h després d'un minut de silenci en memòria de Yago Lamela, tot i ser un carrer ample com és Olaguibel, absolut caos i lentitud, tot i així busco racons  per començar a adelantar, em trobo amb els de 10km  i posteriorment amb els de 21 i 42km amb ritme, evidentment, més lent que el meu.

Pujo a la vorera i començo a trobar el meu lloc, durant 2kms anem esquivant gent, veig que el ritme és dolent, km1 a 4:50, km2 a 4:40... ufff.. costarà avui repetir MMP. Arribem a l'alçada de Gamarra on després d'un gir passem per davant de El Boulevard, on ahir vaig recollir el dorsal.

De cop la gent s'entravessa perpendicularment a la cursa, veig que a la part dreta hi ha l'avituallament, i jo, estic al costat oposat així que res, endavant i en de seguida ens trobem novament amb un gir, aquest de 180º i anem a buscar el km6, aquí el carrer s'estreny i entrem com en processó a ritme molt lent, és aquí quan decideixo que no hi ha res a fer, així no és possible fer una bona marca amb aquesta quantitat de gent i poc lloc per passar.

Novament el carrer s'eixample i trobo de nou un ritme acceptable, és aquest punt, ja despreocupat pel rellotge quan involuntariament noto que torno a tirar, em començo a sentir bé i agumento el ritme, sense obesssió ja de fer millor temps que a Girona ara fa dues setmanes.

Arriba el km7 i la pujada, poc pronunciada però constant durant 1km. Per l'esquerra em passa una noia i decideixo posar-me a ritme amb ella... els dos, a bon ritme avancem un i altre, a tothom, ritme de 4:40 en pujada, fantàstic!!... em continuo sentint bé...

Arribem a dalt de la pujada i d'aquí fins a la meta queden 2km de baixada molt suau, però baixada així que som-hi... apretem, faig el km 9 a 4:32.. quan decideixo mirar novament el rellotge i veig que vaig a bon ritme... Va apreta!! Segueixo apretant, segueixo avançant gent, al Carrer Fueros ens separem dels corredors de les proves llargues, entrem a zona peatonal una mica humida degut al constant sirimiri que no ha deixat de ploure durant la cursa, gir a l'esquerra... accelero encara més, gir a la dreta a Dato.. aconsegueixo atrapar un parell de corredors, veig el rellotge de l'organització que ha superat ja els 47' però és temps total i no és temps real.. així que volant m'acosto a meta i paro el rellotge amb 45'47"!!!!

Volant cap a meta



45'47"!!! 1 minut i 13 segons menys que a Girona, i això amb l'embús que hi havia a l'inici de la prova... Quin temps doncs hauria pogut fer avui..??

No em preocupa, ha anat tot bé i les sensacions han sigut molt bones, sobretot el temps mig del km 9 al 10... 4:09..!!

Segueixo el pas dels corredors que ja han acabat i em dirigeixo a la Plaça Nova, a l'avituallament final, on agafo un Aquarius, una aigua i un plàtan i cap a casa.

Un cop dutxat m'ha donat temps de veure la sortida de la Carrera Txiki


Posteriorment em vaig a dutxar i aprofitar per veure els corredors de la Marató, posat al Carrer Fueros veig com en Martín Fiz aconsegueix quedar en 2ª posició fent rècord d'Espanya de veterans... Quina bèstia!!

En tercera posició hi queda en Marc Hurtado, un gironí que resideix a Vitoria des de fa un any i que és soci d'en Martín Fiz a la botiga Runningfiz.

Quan és el torn dels atletes populars de la Marató les cares són un poema, gent que plora, gent que nega amb el cap, gent cabrejada perquè no se'ls indica per on han d'anar, i gent, que tot i portar 41kms a les cames va prou fresca.

Animo amb moltes ganes tots i cada un d'ells, especialment als catalans (al tenir el nom al dorsal era fàcil saber si ho eren), i al que més a un home que porta la samarreta d'Atletisme Girona.. haha es queda ben flipat quan l'animo en català pronunciant el nom del seu club.

A nivell de cursa i organització, bastant desastrosa, i això que era la dotzena edició. El regal, una trista samarreta i prou. Res més.
Durant la cursa, recorregut sense indicar, només voluntaris a les cantonades, avituallaments escassos i posats només a un costat del carrer, enlloc d'ampolletes donaven gots de cartaró, una pena, molts comentaris negatius per portar un nom tant prestigiós com el de Martín Fiz.
Jo fent la de 10 no he tingut problema, però s'enten perfectament les queixes de quí s'està una bona estona corrent.

A veure si al desembre, a la Mitja Marató de Vitoria-Gasteiz, organitzada per la Federació Alabesa d'Atletisme hi puc anar i si hi ha més seriositat a l'organització.

Al desembre, a Vitòria, podem morir congelats... però tinc la solució... fotra'm una Francesinha de nou!!!

A veure si us hi animeu!!

No sé perquè no fan la classificació segons temps REAL.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada