diumenge, 18 d’octubre del 2015

Bank of America Chicago Marathon 2015 Race Recap




 


Després d'una escala a Zurich i unes quantes hores de vol ens plantem a l'aeroport de Chicago - O'Hare, tot i ser 9h40min des de Zurich, el vol no se'm fa pesat.

El control d'aduanes molt més àgil i molt semblant a les últimes vegades que hi hem estat, quatre preguntes de rigor i a la clàssica pregunta de "Què heu vingut a fer?", una resposta clara "The Marathon".. qué bé que sona en anglès.

Agafem un taxi fins a l'hotel W Lakeshore, doncs anar-hi en metro és molt més barat però més complicat, transbords i un tram final de 500m a peu que entre les maletes i ganes d'explorar la city fa que ens decantem per la comoditat del taxi.

De lluny ja, intuim l'skyline, la torre Willis, la Trump, la Hancock...

Arribem a l'hotel i una noia molt simpàtica ens aten, l'amabilitat dels americans és extraordinaria, ho donen tot envers a tu, hi estic acostumat però no deixa que flipi. Tenen una manera de ser sensacional.

Deixem les coses a l'habitació "lakeview" i ens trobem amb aquestes vistes del llac Michigan... acollonants!

El Pier des de l'habitació


Sortim a visitar la ciutat i ens dirigim al famòs Loop, centre financier de Chicago, famos pels rascacels i pel seu metro elevat, conegut com a "L" (de eLevated)

Increible l'arquitectura de Chicago

2 anys després de Santa Monica, tanquem el cercle de la Route66

Fent un Red Velvet i un banana pudding a la Magnolia Bakery. Bonissim és poc!


Marina Bay
Trump Hotel & Tower


El cansanci comença a sortir i a quarts de 8, i aprofitant que queden dies abans de la marató, fem una de les especialitats de Chicago, la deep dish pizza al Gino's East! Si... evidentment ha sortit a "Cronicas Carnivoras"
Incapaços d'acabar-nos-la, marxem cap a l'hotel a dormir.

Deep Dish Pizza @ Gino's East! Meaty Legend!!

El divendres el jet lag no fa gaire acte de presencia, tot i així a les 7 estem desperts i aprofito per sortir a fer 5k pel lakeshore, un munt de corredors fa el mateix que jo a primeres hores del matí, que ben parit!!

Qui no vol córrer amb aquestes vistes?
Esmorzem i anem cap a la fira del corredor situada al McCormick Place amb uns busos gratuits posats per l'organització... busos grocs d'estudiants!! Dificilment hi tornaré a pujar, estrets com una mala cosa sembla que estiguem dins d'una peli de por rollo Creepers Jeepers.


Impressionant la fira del corredor, quina organització, res de cues, res d'esperes, un cop tenim el dorsal, la info i la samarreta ens dediquem a voleiar-ho tot, a part de Nike, moltes marques tenen el seu propi merchandising commemoratiu, New Balance, Saucony, North Face, Under Armour, Compressport.. però només Nike pot posar "Marathon" als seus productes. Ens firem. Evidentment.
Unes vambes Saucony, una dessuadora North Face, una samarreta tècnica, provem mostres de barretes energètiques, bonissima la Cliff de vainilla!



Pancarta preparada!
Run Chicago Run!

Participem a un parell de sorteigs, em toca un val de descompte de 5$ a no sé on collons, el deixaré a l'hotel perque el pugui aprofitar algú, ja que jo no ho faré. I també ens toquen un parell de samarretes tècniques Nike d'una cursa passada, la Shamrock Suffle 8k

De compres i de sorteig! No sé si estrenar les Saucony, molen massa...


Allò s'emplena molt ràpid i cap a les 12 ja tornem al centre ben carregats.

Divendres tarda i tot dissabte aprofitem per visitar més la ciutat, the bean, la torre Willis, un creuer pel riu, un espectacle al teatre (Blue Man Group) que va ser fantàstic... http://www.blueman.com/

Vistes espectaculars des de la Torre Willis
 

La famosa mongeta

The Bean

Skyline des del llac Michigan


Millenium Park, on tot comença i acaba

I arriba el gran dia, a les 5 m'aixeco i començo a despertar el cos. Baixo amb l'esmorzar a recepció de l'hotel on hi ha cafè i tè gratis. Un dit de cafè, un tè de menta, croissants i xocolata! Allò ja està ple de corredors, i seguint la simpatia americana se m'acosta una noia preguntant-me si estic ready, li contesto "I'm ready to enjoy".


A les 6:15 surto tot preparat i amb el xandall que posteriorment llençaré als contenidors de Charity. Això és una altra lliga, havent-me llegit la guia oficial, he d'entrar al Millenium Park per la porta 1 ó 2. Ho faig per la 1 ja que em queda més aprop, un cop a dins, cues kilometriques per anar als banys, porta potties en anglès ;)

Entrant al Millenium Park. Franz Lang©
El sol ilumina els primers edificis. Franz Lang©

No em podeu dir que la sortida no és molt molona. Franz Lang©

No tinc pixera tot i que... veig una tanca on s'hi acumulen nois i aprofito per descarregar.

Entro al Corral C que m'havien assignat i aprofito per estirar una mica, sona l'himne americà i presenten els professionals. Son les 7:30am i donen el tret de sortida... Tot apunt, engego la música però a un volum baix, vull sentir el tant famos caliu de la gent.



  
  
Arranquem i sortim del Millenium Park rodejats d'edificis tant imponents com el AON o Radisson Blu. Passem per un túnel que desemboca al primer pont que creua el riu.. girem a l'esquerra per Grand Ave i em quedo en estat de shock! Els carrers estàn a petar! Déu meu, què és això?!! La gent crida i crida, aplaudeix, mostren les seves pancartes, les banderes... ens ho passarem bé avui!!

Els primers 5k discórren pel Loop, passem per davant del famos teatre Chicago, creuem en 3 ocasions el riu abans d'agafar la llarga Avinguda LaSalle per dirigir-nos al nord, no baixa la quantitat de gent, tinc la pell de gallina i no precisament del fred.


Segurament llegint alguna pancarta, sigui com sigui, disfrutant.


Refrigerant-me amb una esponja
Fent cas a tots els consells que em vau donar, des del 1r avituallament bec alternant Gatorade i aigua.

Quina organització! Primer hi ha Gatorade amb gots verds, i una mica més enllà, aigua en gots vermells, i així durant tots els 42k.

Entrem a Lincoln Park on una banda de rock ens reb en directe, creuem Boystown, el barri gay, on hi ha una ambientació espectacular, drag queens, nois d'alguna fraternitat cridant al mateix temps "YOU CAN DO IT!" i no paren les pancartes d'anims, personals o generals.

Animació a Boystown. Sensacional!! Brutal!!


Pancartes que em fan descollonar de riure i les quals torno amb un somriure a la persona que se l'ha currat i l'està aguantant.
També molta gent amb la cara, rollo tamany A2 i aguantat amb un pal d'escombra, de la persona que ha vingut a animar.

Alguns exemples:
- Slow down mama or you'll beat my PR
- Free kisses if you beat your PR
- Free hugs now
- If you're reading this, you're slowing your pace
- Worst parade ever
- And all this for a free banana?
- Meow now, nap later.
- If Trump wants to run the goverment, you can run this marathon!
- I fuck finishers
- Sexy legs
- You're my hero random runner
- W8ing 4 U Girls! (i un cartell d'un model masculí en calçotets)
- Touch here for superpowers 

i així tot i tot el recorregut, la gent ha tret al carrer equips de musica i sona rock a tot drap a tot arreu! Els nens t'ofereixen llaminadures i plàtans, families et donen kleenex.. Això és molt gran nois! El sentiment de comunitat en estat màxim.

 

Un Elvis damunt d'un escenari cap al km15... Una banda de percussió mexicana... Uns cheerleades.. si si UNS. Masculí!

Corrent per la mitica Route66 amb la Torre Willis al fons! Franz Lang©


En línea!

Tornem a entrar al loop i passem la Torre Willis, portem 23km i no he parat de flipar! Una noia amb una ikurriña que li dic Gora Euskadi! i em respon amb un Visca Catalunya al veure el meu buff de la senyera al canell.

Ens endinsem en una zona residencial on disminueix la quantitat de públic però apareixen moltes carpes d'organitacions solidàries, fins i tot unes monges! i uns nanos vestits de militar que no paren d'animar. Voregem el United Center, seu del Chicago Bulls. Ja portem més de 25k i comença a arribar l'hora de la veritat. No em noto cansat, vaig bé de respiració i espero arribar als 30k per començar el compte enrera.

30...31...32... Superem els 35 tot entrant a Chinatown, mai he corregut més de 35k i només en queden 7, com de Bescanó a Salt passant pel Pla dels Socs penso, ànims! Agafo la música i ara si, pujo el volum. Em concentro. Tot i que responc amb un somriure a tota la gent que està animant. Començo a adelantar gent, cada cop més i més, la gent camina, redueix el ritme, para als avituallaments, tinc una petita temptativa de caminar però quan arribo a l'avituallament em noto "bé" i segueixo tirant.

Entrant a Chinatown

Corrent per Chinatown, últims kms...

Saludant al cameraman.

Apareix el cansanci.


km36, les cames ja piquen però sé que ho tinc a tocar, no hi ha mur, tinc l'estomag ple, me'l noto ple d'aigua i del parell de gels i plàtans que he anat menjant. Costen, aquests kms costen però segueixo corrent, i penso en les paraules del gran company Josep Altimir que em va dir "mai tornarà a ser la teva 1a marató". Em dóna força!
Encarem una recta llarguiiiiiiiiissima... on van baixant els kms restants.. Estem ja al 40, això està fet, ara no em vindré abaix, concentració màxima ara si, es comencen a barrejar sentiments i m'emociono per 1a vegada, ultima milla, va... com una sèrie de 1600m, augmento el ritme passant i passant més gent, el gir a la dreta tant esperat no arriba... va.. 800m.. Gir a la dreta! El temut últim pont, què collons temut! Les pujades del campionat del Ripollès eren més dures! Em venen al cap, corretgeixo la posició del cos i avanço gent i gent per l'esquerra... 400m...300.. girem a l'esquerra i entrem de nou al parc, de lluny.. la FINISH LINE! Apreto i intento aixecar els braços!




 Ara si! Finisher!!! Creuo la meta, camino, paro el GPS, el pensament és de "SI SENYOR" i en cap moment em ve al cap el famòs "uff.. ja era hora", no, no vaig pensar això. Vaig pensar en els 4 mesos d'entreno durant el pitjor estiu dels ultims anys. En les matinades del juliol, quan a les deveses només hi havien avis passejant gossos, bé i l'Oriol i en Tomàs corrent a Bescanó ;)

Em sento bé, m'ha sortit la cursa desitjada, gaudint-la, baixant 3 minuts del temps estipulat per mi (temps final 3h47), i estic bé! He superat la barrera mental tant dificil en les tirades de 28, 32 i 35k que vaig fer sol pel pla del Gironès. Seguim avançant, més enllà, ens donen aigua, barretes, la medalla, una cervesa i la manta tèrmica. Cap cua novament. Quina organització!!!

Veig gent molt cardada, jo puc caminar normal i a ritme normal. Significa molt per mi veure com està la gent i com he acabat jo, ara puc dir que ens ho hem currat!

Sense importar el temps, tots sabeu quin era el meu objectiu, al final resulta que quedo en la posicó 7654 de 45000, i 1072 de la meva categoria... Cony.. no està tant malament!


Em dirigeixo cap a l'hotel, on em trobo amb el meu pare al Parc de Bombers del carrer Columbus, em diu "que fots tant fresc" li dic que què vol dir i em diu "no veus la gent? semblen zombies i tu camines tant normal" hahaha.. com mola poder estar tant bé!!
La gent et felicita pel carrer, fins i tots els "botones i els valets" dels hotels. Salutacions entre corredors, felicitacions, cares d'admiració, això és espectacular.

Congrats, et diu tothom!

Cap roçament, cap ungla trencada, cap mugró desintegrat... Perfecte.

Poso les cames en remull a l'aigua gelada del llac Michigan i pugem a la piscina de l'hotel, no tinc gana, tot i que més tard em recupero amb una mega burger més que merescuda.

I OWN CHICAGO

La piscina de l'hotel... no sé si tenia més gana, ganes d'aigua, o ganes de tumbona...

El recovery ultra guanyat!

Recuperant hidratació des del mirador de la Torre Hancock!

La tarda post marató no la vull passar agegut al llit, així que sortim a caminar per estirar cames, aprofitem per fer quatre compres i celebrar la marató fent una Bud al mirador de la torre Hancock.

La gent llueix la seva medalla, jo la tinc a la caixa forta ben guardada.



I així acaba el millor dia de córrer que he viscut mai. L'endemà últim vol, comprem el Chicago Tribune on surten els resultats, i al migdia cap a l'aeroport on tornem a casa fent escala a Nova York.

Els dies posteriors són una constant de mirar comptes d'instagram, fa molta gràcia i té una màgia especial pensar que vam coincidir i compartir cursa, espai i lloc amb tanta gent desconeguda on el sentiment és el mateix.
Chicago Tribune!

A Girona em pregunten per la propera marató, cap a la vista, primer gaudir de Chicago durant mesos.
I a preparar la Behobia, on tornaré a utilitzar la tàctica de Chicago. Gaudir, gaudir i gaudir. Ja vindran curses on manarà el crono, ara per ara no.

Merci a tots pel recolzament i la seguretat de que ho aconseguiria de sobres, ho veieu molt clar però un sempre té les papallones a l'estomag! Merci amics!! That's for you!

Dades de la cursa via  Strava

La samarreta commemorativa, em sembla una passada!





diumenge, 1 de juny del 2014

Cursa de Muntanya de Banyoles


En un principi aquesta cursa m'havia mentalitzat de fer la de 21km, però un canvi a l'entrenament tot preparant la cursa del 22 de juny a Vitoria va fer que canviés d'opinió i acabés fent la de 14.

M'agrada anar amb temps a les curses, és un fet, tot i així entre que arribes, aparques, reculls dorsal i altres necessitats se't passa el moment d'espera volant.

Tot just arribar a Banyoles he anat a buscar el dorsal i la samarreta, just entrar al club esportiu m'hi he trobat l'Albert Junco esperant a un seu company que estava al WC.

Un cop amb el dorsal, samarreta i bossa de regals, he anat al lavabo, allà fent cua m'hi he trobat a en Tapi, ell si que faria la de 21.

Entre pitos i flautes i deixar la bossa de roba al guardarroba ens hem posicionat a la sortida, m'havia estudiat el recorregut i volia sortir a ritme els 3 primers km per després dosificar al tros de muntanya, i quan hi ha dies que la cosa no funciona, doncs no funciona.

Ha sigut una cursa de menys, a molt menys.

Els 3 primers km rodejant l'estany a un temps inferior als 5' els he fet perfecte però ja quan hem creuat la carretera de Mieres per enfilar-nos a la 1a pujada he vist de seguida que la cosa no funcionava, no tirava absolutament gens, ni a peu, em costava fer una passa darrera l'altra... uff.. ha sigut el moment, i no portavem ni 1/3 de la cursa de dir que avui nanai i que a fer el que es pugui...

El fet d'haver-me mirat el recorregut sabia que les pujades podien ser dretes però no molt llargues, fet que m'ha tranquilitzat.

A l'arribar al 1r avituallament parada curta i seguim cap, ara tocava una mica de baixada fins a tornar a creuar la carretera de Mieres.

Aquí començava la segona pujada, de pista, xino xano.. al meu ritme, quan de cop un voluntari m'indica que és cap a l'esquerra, una paret bastant vertical coronada per una corda per ajudar-nos a acabar de pujar del tot, ostia com mola he pensat!! per fi podré tirar de braços i no de cames.. haha il·lús.. només eren 3 metres de corda...

El corriol dret continuava pujant i pujant, sentia gent darrera meu respirant, he decidit deixar-los passar... però no m'esperava que fossin 15 persones!!! ostiaa!!

Un cop a dalt, he arribat a una mini esplanada de 2m² on no hi veia la sortida, però a la dreta hi havien unes roques que amb la mateixa inclinació del corriol de pujada, baixaven... així que cul a la llosa i anar patinant per iniciar el descens, que es convertia de nou en corriol i acabava.. de nou també... amb un tall de cordes per baixar!! Espectacular!!

Aquí s'ha format un tap molt i molt considerable, una noia s'ha bloquejat i li ha entrat la por dient que no podia, que es faria mal... i mentrestant la cua s'anava fent més llarga. A mi, doncs bé, a descansar, tot i que no m'agradava del tot perquè després arrancar de nou em costaria el doble.

A la que ha arribat el meu torn, recordant els petits rappels que vaig fer de petit, he baixat molt ràpid, llàstima que fos tant curt!!

Vinga, toca córrer de nou i anem un grup de 3, un voluntari ens anima i ens diu que hi ha més talls de corda de baixada, no sé si creure-me'l perquè fa un somriure sospitòs, no sé si ho deia per enganyar a les noies que corrien amb mi.

Doncs no s'equivocava, efectivament, dos nous talls.. que bé he pensat!! que malament he pensat... la noia bloquejada seguia al davant així que tap brutal de nou i a esperar torn, moment d'agafar-s'ho amb filosofia i esperar, el temps ja no importava... quan em toca a mi, novament disfrutant com un senglar..

Rodejem l'estany i ens apropem a l'últim pic, la noia del davant em pregunta si anem bé i si la vull passar, si a la primera pregunta, no a la segona.

Ultim corriol dret, les sensacions milloren respecte al primer tram de cursa, a veure si he de fer 12km d'escalfament a la propera... Al veure que ja no queda tant decideixo apretar el que pugui, m'he d'exprimir i notar com em noto, així que començo a agafar velocitat a la baixada i a l'ultim tram pla on he pogut avançar uns 5 corredors, entrant a meta amb un temps total de 1h25min.

Afrontant l'ultim tram

A l'entrar diuen el meu nom, SÓC FAMOS!!! ... no... és que m'han llegit el dorsal.. merda...

Vaig cap a l'avituallament final, on només hi faltava un entrepa, però hi havia de tot, coques, magdalenes, fruita.. carai quin luju.

Mentrestant arriba l'Arnau Julià que finalment queda 2n de la prova de 21kms.. em presento ja que haviem parlat per twitter els ultims dies.

M'acosto al parc de la Draga on arriba la gent i m'hi trobo a l'Anna i a l'Andrei, avui l'Anna no ha corregut per malaltia, i això que en tenia unes ganes enormes ja que corria a casa.

Veig en Tapi que arriba de lluny, l'animo, VINGA TAPI! i l'Andrei se m'hi suma.. però li diu VINGA TOPI!! hahaha... collons d'Andrei..

Finalment i abans de marxar em despedeixo de l'Andrei i l'Anna que tenen una barbacoa (per variar) i de l'Arnau Julià amb el qual parlem unca mica de Zegama ja que és la setmana següent i jo estaré allà animant.

Com a recorregut m'ha encantat, potser de les millors fetes fins el moment, un tarreny variat, els 4 trams de cordes espectaculars però, com a sensacions tot el contrari, hi ha dies i dies i no es pot tenir tot, l'únic que puc fer es agafar-m'ho bé ja que m'haurà servit per acumular experiència, kms, i desnivell.






diumenge, 18 de maig del 2014

Carrera Popular Martín Fiz - Vitoria-Gasteiz



Després d'haver fet MMP a la Cursa d'Esports Parra de Girona parant el crono amb 46'59" s'acostava l'altre gran objectiu en pla, els 10km de la Martin Fiz, prova que quedava integrada dins la Marató, la qual també tenia una mitja.

El divendres vam sortir en tren cap a Vitoria, al tren es respirava ambient de cursa, un grupe de nois catalans ens acompanyava, es veia clarament, doncs un anava calçat amb unes Asics i portava la samarreta (TÈCNICA!) del Triató de Barcelona, realment cal?.. em vaig preguntar..

Arribada molt tard a Vitoria i directe a saludar a la familia, sopant un bon tall de peix.

El dissabte era moment d'anar a buscar el regal i el dorsal, de bon matí a primera hora enfilo camí cap a El Boulevard, situat a la part nord de la ciutat, està a uns 2km del centre i així aprofito per fer part del recorregut analitzant-lo una mica, possibles baixades, la pujada del km7...

Arribant a El Boulevard


Al Boulevard magnifica organització de repartiment de dorsals, fins i tot un penjador amb les talles de les samarretes perquè ens les puguem emprovar.

Recollida de dorsals


Tot molt ràpid i fàcil, menys la noia que m'ha donat la bossa a l'hora de pronunciar el meu cognom.. haha...

La tornada a casa l'he fet pel carrer Francia, on hi havia la pujadeta, ja me la coneixia de la San Silvestre que passa per allà mateix, però l'he volgut saborejar de nou.

Al migdia hem anat a dinar a un restaurant portuguès nou que han obert, teniem clar que menjariem, la clàssica i bonissima Francesinha, un plat típic d'Oporto que ens va fascinar quan hi vam anar. Vaja.. una bomba!

Francesinha

De postres, un Pastel de Belem, una altra especialitat de la cuina portuguesa, aquest cop però, de la ciutat de Lisboa. Llàstima que no tenien Ginja per acabar però ens ha agradat molt, la Francesinha tal qual la recordavem, així que segurament hi tornarem a anar sense dubtar-ne.


Diumenge de cursa, avui 1h abans que la de Tossa, a les 9h. El dia s'aixeca una mica turbi i no sé si acabarà plovent, a Girona és "fàcil" dir si acabarà plovent, a Euskadi, no. Uns 11ºC ens acompanyen, tapat i 11 graus.. perfecte per córrer!

Amb la sortida just sota de casa aprofito per estar més estona a casa i baixo una estona abans per calentar fent una volta per la Plaça de los Fueros i la Plaça Nova on ja hi ha una gran quantitat de corredors, a l'entrada de la Plaça Nova hi veig en Martín Fiz de lluny.

Just a sota de casa

Un speaker ens indica d'on hem de sortir, els de la Marató i els de la Mitja de l'arc verd, els de 10 del blau.

Sortida a les 9h després d'un minut de silenci en memòria de Yago Lamela, tot i ser un carrer ample com és Olaguibel, absolut caos i lentitud, tot i així busco racons  per començar a adelantar, em trobo amb els de 10km  i posteriorment amb els de 21 i 42km amb ritme, evidentment, més lent que el meu.

Pujo a la vorera i començo a trobar el meu lloc, durant 2kms anem esquivant gent, veig que el ritme és dolent, km1 a 4:50, km2 a 4:40... ufff.. costarà avui repetir MMP. Arribem a l'alçada de Gamarra on després d'un gir passem per davant de El Boulevard, on ahir vaig recollir el dorsal.

De cop la gent s'entravessa perpendicularment a la cursa, veig que a la part dreta hi ha l'avituallament, i jo, estic al costat oposat així que res, endavant i en de seguida ens trobem novament amb un gir, aquest de 180º i anem a buscar el km6, aquí el carrer s'estreny i entrem com en processó a ritme molt lent, és aquí quan decideixo que no hi ha res a fer, així no és possible fer una bona marca amb aquesta quantitat de gent i poc lloc per passar.

Novament el carrer s'eixample i trobo de nou un ritme acceptable, és aquest punt, ja despreocupat pel rellotge quan involuntariament noto que torno a tirar, em començo a sentir bé i agumento el ritme, sense obesssió ja de fer millor temps que a Girona ara fa dues setmanes.

Arriba el km7 i la pujada, poc pronunciada però constant durant 1km. Per l'esquerra em passa una noia i decideixo posar-me a ritme amb ella... els dos, a bon ritme avancem un i altre, a tothom, ritme de 4:40 en pujada, fantàstic!!... em continuo sentint bé...

Arribem a dalt de la pujada i d'aquí fins a la meta queden 2km de baixada molt suau, però baixada així que som-hi... apretem, faig el km 9 a 4:32.. quan decideixo mirar novament el rellotge i veig que vaig a bon ritme... Va apreta!! Segueixo apretant, segueixo avançant gent, al Carrer Fueros ens separem dels corredors de les proves llargues, entrem a zona peatonal una mica humida degut al constant sirimiri que no ha deixat de ploure durant la cursa, gir a l'esquerra... accelero encara més, gir a la dreta a Dato.. aconsegueixo atrapar un parell de corredors, veig el rellotge de l'organització que ha superat ja els 47' però és temps total i no és temps real.. així que volant m'acosto a meta i paro el rellotge amb 45'47"!!!!

Volant cap a meta



45'47"!!! 1 minut i 13 segons menys que a Girona, i això amb l'embús que hi havia a l'inici de la prova... Quin temps doncs hauria pogut fer avui..??

No em preocupa, ha anat tot bé i les sensacions han sigut molt bones, sobretot el temps mig del km 9 al 10... 4:09..!!

Segueixo el pas dels corredors que ja han acabat i em dirigeixo a la Plaça Nova, a l'avituallament final, on agafo un Aquarius, una aigua i un plàtan i cap a casa.

Un cop dutxat m'ha donat temps de veure la sortida de la Carrera Txiki


Posteriorment em vaig a dutxar i aprofitar per veure els corredors de la Marató, posat al Carrer Fueros veig com en Martín Fiz aconsegueix quedar en 2ª posició fent rècord d'Espanya de veterans... Quina bèstia!!

En tercera posició hi queda en Marc Hurtado, un gironí que resideix a Vitoria des de fa un any i que és soci d'en Martín Fiz a la botiga Runningfiz.

Quan és el torn dels atletes populars de la Marató les cares són un poema, gent que plora, gent que nega amb el cap, gent cabrejada perquè no se'ls indica per on han d'anar, i gent, que tot i portar 41kms a les cames va prou fresca.

Animo amb moltes ganes tots i cada un d'ells, especialment als catalans (al tenir el nom al dorsal era fàcil saber si ho eren), i al que més a un home que porta la samarreta d'Atletisme Girona.. haha es queda ben flipat quan l'animo en català pronunciant el nom del seu club.

A nivell de cursa i organització, bastant desastrosa, i això que era la dotzena edició. El regal, una trista samarreta i prou. Res més.
Durant la cursa, recorregut sense indicar, només voluntaris a les cantonades, avituallaments escassos i posats només a un costat del carrer, enlloc d'ampolletes donaven gots de cartaró, una pena, molts comentaris negatius per portar un nom tant prestigiós com el de Martín Fiz.
Jo fent la de 10 no he tingut problema, però s'enten perfectament les queixes de quí s'està una bona estona corrent.

A veure si al desembre, a la Mitja Marató de Vitoria-Gasteiz, organitzada per la Federació Alabesa d'Atletisme hi puc anar i si hi ha més seriositat a l'organització.

Al desembre, a Vitòria, podem morir congelats... però tinc la solució... fotra'm una Francesinha de nou!!!

A veure si us hi animeu!!

No sé perquè no fan la classificació segons temps REAL.





10km Tossa de Mar



Després de provar les vambes Hoka One One, el diumenge vam anar a Tossa de Mar, on s'hi cel·lebraven els 10km i Mitja Marató del poble.

Vaig optar per la de 10km ja que era una setmana carregada d'entrenaments i aquesta cursa no era cap objectiu, tant sols disfrutar-la i passar el dia a Tossa.

A l'arribar vam aparcar aprop del pavelló, a uns 800m de la sortida que es feia al passeig, no vam buscar lloc més aprop perquè després aprofitaria el servei de dutxes facilitat per l'organització per dutxar-me i anar a dinar posteriorment.

Recollida de dorsal, samarreta (bastant xula de color groc i textes en negre i verd) i  bossa d'obsequis (un gel Nutrisport i publicitat vària).



La cursa va començar a les 10, una hora una mica tard ja per l'època que erem, així que va tocar fer ús de les ulleres de sol.

El circuit consistia en un parell de voltes pel poble, voltes que no eren iguals, tant sols es solapaven uns parell de kms.

Sortida puntual del passeig i sense cap objectiu avui, rodant a ritmes una mica inferiors als 5min/km.

Cap al km2 ja enfilem la carretera de Girona on mica en mica el desnivell es va fent sinuós i petites pujades es combinen amb baixades, al km3,5 mitja volta de 180º i tornem cap al poble, veient així que encara hi ha gent que li falta el tram de pujada i tornada.

Cap al km5,5 tornem a entrar al poble, passem l'avituallament, nombrós i amb molts voluntaris repartint aigua, mai havia vist tants voluntaris a l'avituallament, felicitats!
Tot i que no n'agafo, ultimament per fer 10km planers no tinc la necessitat de beure.

Seguim baixant de nou cap a mar i recorrem en ziga zaga els carrers estrets del barri vell, una part molt i molt bonica. Tornem a passar així pel punt de sortida però ara seguim paral·lels al mar direcció nord, comença una pujada més pronunciada i agafem altura, el mar ens segueix quedant a ma dreta.

Ja sabia que al km7 hi havia una pujada d'1km bastant pronunciada per anar a trobar amb la Crta de Sant Feliu, així que baixada de ritme i amb molts corredors iniciem la pujada, no em canso excessivament així que vaig atrapant corredors, però sembla que no s'acaba mai aquesta pujada, al final, a dalt de tot es separen les dues curses, la mitja va a la dreta direcció St Feliu i la de 10 a l'esquerra on iniciem per la carretera un descens bastant pronunciat. Aquí ens ajuntem un grup de 4 runners, a mesura que la baixada avança apreto i els deixo enrera, a la tornada en pla, ja al km9 m'avança un corredor el qual m'hi enganxo per no pedre ritme.

S'acosta al final i tornem a passar pels mateixos carrers estrets del barri vell d'abans... a dos girs abans de meta la Maria em crida i la saludo, finalment, entro amb un tems de 48'59", dos minuts més que el Parra però totalment satisfet, hem vingut a rodar avui i a més amb les pujades d'aquest poble no és possible fer bon temps.

A nivell comparatiu, el guanyador dels 10km del Parra va fer aproximadament 31', aquí, el guanyador n'ha fet 35.

M'acosto a la zona de l'avituallament final, on ens donen una aigua i una buti amb pa amb tomata.



Arriba la Maria i xino xano tornem cap al cotxe, tot i que hi havia un tren turísitic gratuit per corredors i acompanyants que t'apropava al pavelló, no l'hem agafat, així faig aproximadament 1km per acabar de relaxar les cames.

Tant els vestuaris com les dutxes del pavelló impecables, perfectes, una dutxa i tornada cap al poble on teniem taula reservada a La Roca de Tossa, abans però, una volta per la zona d'arribada on encara arribaven corredors de la mitja, i una canya amb unes olivetes.

Finalment anem a dinar un bon arròs negre, bé de preu i bastant bo.



Passades les 16h tornem cap a Girona, ha estat un dia perfecte, una mica d'exercici. un bon dinar amb bona companyia en un dia formidable de temps, sol però no molta calor.


Aquest és el recorregut, l'elevació i el ritme... fixeu-vos en el km7...



Una cursa maca però alhora dura si es pensen que són 10 planers, ja ni parlar de la mitja que crec que tenia aproximadament uns 500+, torno a repetir molts i MOLTS voluntaris molt joves ajudant a la tasca, gràcies nois!! Heu estat collonuts.



dilluns, 5 de maig del 2014

Test Hoka One One



Aquest dissabte passat vaig assistir a un test gratuït de les vambes Hoka One One, gràcies a la marca i a la botiga Caranord de Platja d'Aro regentada pel gran Jordi Gamito, que oferien aquest servei conjuntament.

El test va consistir en dues parts, primer una explicació i xerrada tècnica i posteriorment sortir a córrer amb les vambes en qüestió.

A les 10 del matí el comercial de Hoka ens va donar una breu introducció a la marca, d'on venien (per si us interessa, venen de Salomon), què buscàven amb aquest tipus de vamba, quins eren els seus corredors (Emma Roca per exemple), la comparativa de soles, d'amplitud, les plantilles, els varis tipus de taco que porta cadescuna... etc...

També quins models provariem avui, quins models estan traient al mercat i fins i tot quines vambes estan pensades per asfalt.



Primerament vam escalfar amb les nostres vambes, en el meu cas les Fuji Trabuco, donant una volta al parc dels Estanys.

Dir que durant la xerrada ja ens va dir que després de provar les Hoka i tornar-nos a calçar les nostres notariem un canvi brutal, però jo el vaig notar tant sols posar-me el primer model que vaig provar, el model RAPA NUI, aquesta era la vamba més tècnica i amb menys amortiguació de les dues que vam provar.

Rapa Nui


Tant sols posar-me-les la sensació va ser de flotar, com quan et treus la bota després d'un dia d'ski, semblava que portava unes espardenyes d'estar per casa totalment noves.

Amb aquesta vam sortir i vam anar pel camí de ronda direcció St Antoni, on vaig poder confirmar que d'amortiguació en tenen un munt, tenen bona tracció a les pujades i no s'arrastren, o sigui que no costa a l'hora de pujar escales per exemple. Als talls més tècnics, ni gota de sensació d'estar trepitjant arrels i roques com expressament vaig fer.

En plena acció

Es pot tenir la sensació de no controlar prou la trepitjada al no sentir el contacte amb el terra, però amb aquest petit test no vaig arribar a tenir-la.

Al tornar ens vam calçar l'altre model, el STINSON, menys tècnic i molta més amortiguació, i pensada per curses més llargues.
Amb aquestes vam donar un vol curt, tot i així vaig aprofitar el mobiliari urbà per fer salts alts i caure expressament amb tot el taló, i l'absorció del cop era total.

Stinson


Aquestes vambes tenen tot el pes concentrat a la part d'abaix d'elles, i la part de dalt és molt tova, això pot donar la sensació que no es tenen les vambes ben cordades, o que no t'agafa prou el turmell i se't regirarà, amb el test no em va passar tot i que personalment m'agrada sentir que tinc el turmell apretat, en canvi a una participant li encantava no tenir la sensació de tenir-lo tant agafat.
Al ser més tova la part que envolta el turmell (respecte a les Trabuco) a un li dóna aquesta percepció.

Veig que les haurem de testar en baixada dreta i tècnica.
Gamito posa dia i hora haha :P

Per cert, sembla una vamba molt alta però no ho és, el peu va per sota del que és la goma de la sola, en el cas de la Stinson per exemple, va a una alçada aproximada de la línea blanca que queda entre la cyan i la verda festuc, més o menys!

Si me n'hagués de quedar una em quedo amb el model RAPA NUI, al tram que vam fer a les roques del cami de ronda pujava com una meravella, i tant una com l'altra, semblen molt aparatoses però són molt lleugeres. Molt més del que semblen, em vaig quedar sorprés.

A nivell comparatiu de pes per exemple:

ASICS FUJI TRABUCO: 360gr
HOKA STINSON: 320gr
HOKA RAPA NUI: 290gr

Queda clar la meva sorpresa al provar les RAPA NUI al notar tal canvi de pes sobretot al tractant-se d'una vamba maximalista, recomenable pels que pateixen de turmells, genolls, etc... ho absorbeix tot i per contra no resta distància a la gambada.

Vamos Equipo!!

L'únic de no tant positiu, és que em van donar sensació de bastanta calor a la planta del peu, més que les Trabuco, potser ho feia el fet de portar mitjons prims i de que eren quarts de 12 del migdia.

Tampoc se'n poden extreure conclusions finals, ja que en total vam córrer tant sols uns 5km.

Una bona opció a tenir en compte de cares l'any que ve, planificant el tipus de cursa, distància i tarreny, per exemple en tirada llarga i sabent que el tarreny és pedragós.

Per cert, ens van regalar uns mitjons Salomon... hehe!

Vaig quedar content amb la vamba i sobretot amb el test, que et deixin provar un article com aquest és d'agraït i de ben segur que si se'n repeteixen allà hi serem.

diumenge, 4 de maig del 2014

Marxa dels Senglars



Dijous 1 de maig vam anar a fer la Marxa de 10km dels Senglars a Bescanó, organitzada per Bescanó Corre.

Hi havia dues modalitats, cursa de 25k amb més de 1200D+ i la marxa, que es podia fer a peu o corrents amb més de 250D+ segons la web i segons el meu GPS 391D+...
Em conec el tarreny i sé que 25 per allà es poden fer molt durs, a part, si que estic preparat per fer aquesta distància, però venia d'una cursa el diumenge anterior i el diumenge següent en tenia una altra. Així que 10k, a buscar sensacions i a sumar kms i desnivell.

A les 8:15h vaig passar a buscar a en Robert P, a la clàssica rotonda on quedem sempre amb ell, no us la dic perque si mai ens fem famosos sabrieu on trobar-nos...

En 10min arribem a Bescanó i hem aparcat bastant aprop, ens hem acostat a la zona de recollida de dorsals, i ja ens hi hem trobat a en Rafa que també faria la de 10.

A la cua de 25 m'hi trobo a en Robert S, diu que el van enganyar per fer la de 25.. hihi... i també a la Charo, integrant de l'equip TR Running. Ens saludem i comentem una mica el desnivell que es trobaran, i l'escala de ma, que en Juanjo m'havia passat per foto dies abans.
Saludem a en Juanjo, avui és el cuiner encarregat de les butis, que surtin bones eh!!?

Saludo també a un company de gimnàs, que venia de fer la llarga de St Martí Vell.. quin crack!! i a la Gemma, que avui, després d'un llarg temps pot tornar a fer una cursa.

A les 9h ens posem al costat de la sortida per animar als de la llarga, surten i de seguida ens col·loquem nosaltres, avui som poca gent i bona part són caminadors, una cosa bona és que no han sortit abans i no ens obstaculitzaran el pas.

Un petard anuncia la sortida, i des de la gespa del costat del pavelló agafem la carretera d'Estanyol fins a l'alçada de Mas Casilda, allà una ma em toca i em saluda, cony!! En Bertu!!! Quina SORPRESA!! Ex company d'escola i de Diables d'en Pere Botero, els de Salt, anem junts i parlant fins que trenquem a la dreta a la pista que girant casi 180º s'enfila, és la pista que porta a Font Bernat, allà deixem de preguntar-nos com ens va la vida, comença la pujada!

La primera part de la cursa la passem per la banda oest de la crta d'Estanyol, des del km2 vaig sol (tot i que no 1r, ja m'agradaria!!).. ningú a davant i algú al darrera els quals m'atrapen abans de l'avituallament.

Parem tots i carrego energies amb aigua, isostar, mig plàtan, una llaminadura i un quart de taronja.

El clàssic grup el formem una parella un dels quals porta una motxilla, que ja han sortit de l'avituallament, el del Triatló  Costa Brava i el seu amic, un del Club Trankils i jo.

Menys el "trankil" i jo tots ja han sortit, creuem la carretera i ens fotem per un corriol, curt on primer hi té una baixada pronunciada i tot seguit pujada, per anar a petar a la pista que voreja la casa dels gossos (així en deiem quan hi anavem amb BTT).

El "trankil" em diu que ell apreta molt en baixada fàcil (pista), collons i tant, ni que ho digui, passem la casa dels gossos i iniciem la baixada, el perdo de vista!! A la baixada emporlanada atrapo al del Triatló i el seu amic, i els 3 baixem el corriol que ens queda a ma esquerra, ens tornem a trobar amb el trankil, ja ho pot ben dir, de la distància que ens ha agafat el tornem a atrapar aquí, em diu que ell baixa amb molt de respecte ja que ja es va fer mal una vegada.

Tornem a sortir a pista, aquí li dic que només queda baixada, poques pujades hi pot haver si en fem alguna, i .. exacte, per on em pensava, girem a l'esquerra al camp... al final del camp farem el corriol guapo de la dreta o la pista de l'esquerra que torna a Bescanó o que també es pot anar a Santa Anna..?? Doncs cap a la dreta, a fer la ziga zaga del corriol.. que guapo que és.. i quina il·lusió correr per on fa anys hi deixava les gomes de la BTT.

Enganxem de nou la pista i cap avall, ara si que només queda o baixar per l'asfalt de la font de St Sebastià o anar cap a Santa Anna... doncs.. cap a Santa Anna, aquí només sóm tres, el del triatló, el trankil i jo, el seu amic s'ha quedat enrera, passada l'ermita iniciem la baixada, gir en sec de 90º graus a la dreta i un corriol per seguir baixant, just abaix de tot, ens trobem amb la parella de la motxilla, i així, tranquils i en grup recorrem l'últim km, en pla i pels carrers de Bescanó. Un tall que s'ha fet pesat, però ha ajudat que m'ho coneixia i sabia el què quedava.

A l'arribar a la zona de meta, sento que em criden, són la Victòria, la Maria, el fillol i els seus germanets.
Al final, i sense cronometratge (els de la marxa no en teniem) faig 1:03:35, crec que millorable però no hem sortit a matar avui, tot i que penso que havés quedat prou bé a la classificació.

Just passar l'arc em trobo amb en Jordi Rabionet, havia vingut a veure els companys i avui no ha corregut perque es reserva per la Mitja d'Empúries, la qual, a aquesta hora ja sabem que l'ha guanyat, FELICITATS CAMPIÓ!!
Ens saludem efusivament i li comento la jugada, encara noto les cames del Parra de diumenge passat però bones sensacions.

Tot parlant amb ell ens acostem on hi tenim la Victòria i la Maria, els petits pregunten pel papa.. encara no ha arribat, tot i que al cap d'una estona arriba i també l'animen a fondo. S'acosta on estem nosaltres i els hi diu que "l'Ernest ha arribat abans perquè de tant en quan se l'ha de deixar guanyar"... haha quins collons!!

Agafem la botifarra d'en Juanjo.. (ieee.. malpensats..!!) i tornem a l'arribada on veiem que ja arriba en Rafa.., en poc temps tornem a reunir-nos, també ens trobem amb la Gemma de nou i la dona d'en Robert S.

Ens estem una estona per allà, més tard hem anat al parc a que els petits es distreguin i quan ja han marxat a casa, amb la Maria hem fet l'últim vol a la zona d'arribada, és quan ha arribat en Robert S, de la llarga!! Avui s'ha doctorat, no era gens fàcil!!

Ara si... la gana apreta i marxem, ens despedim d'en Robert i l'Olga, d'en Jordi, Juanjo i Gemma, l'Albert G, i l'Edna, que ens l'hem trobat passejant el gos.

A l'arribar a casa veig per una foto de l'Andrea que en Quim P també ha fet la de 25, de fet ho sabia però no me'n recordava i no l'he pogut saludar a la sortida, ja que no l'he buscat. A la propera mestre!

Tot i ser la primera vegada i veure'ls anar de bòlit ha sigut una bona cursa, amb un bon recorregut i racons molt amagats de La Miquela, s'ho han currat!! I molt bona la buti Juanjoooooo!!
Si ens ho planifiquem, l'any que ve a per la de 25k!

Quan Bescanó Corre pengi fotos, actualitzaré el blog amb alguna imatge més.